LA CANDIDATA DE...PSC
Montse Mínguez: «Els que s'anomenen progressistes han de dir si seguiran amb el bloqueig»
Repeteix com a candidata socialista al Congrés per Lleida després de recuperar l’escó del PSC a les passades eleccions de l’abril. Defensa superar l’enrocament del conflicte Catalunya-Espanya amb el diàleg i connectant amb totes les realitats i sensibilitats que hi ha actualment entre els catalans.
Quina solució veu per al conflicte Catalunya-Espanya, tenint en compte que Pedro Sánchez ja ha afirmat que mai acceptarà l’autodeterminació?
La solució entre Catalunya i Espanya ha de passar per trobar altres solucions que no sigui l’autodeterminació. De fet, la sol·licita una part de Catalunya. El president Torra no parla en nom de tots els catalans, parla de la meitat, o d’una part. Dins del marc constitucional, estic convençuda que ha d’haver-hi altres mecanismes per trobar la solució. Els socialistes ens comprometem a trobar-la per tornar a la convivència i girar full a tot aquest episodi que estem vivint a Catalunya.
Quines serien aquestes mesures amb les quals es desbloquejaria la situació?
S’ha de poder parlar, dialogar, establir la taula de diàleg, però sense condicions. No pot ser que una de les parts arribin imposant autodeterminació. S’han d’establir ponts de diàleg per entendre totes les parts. L’altra meitat de Catalunya també ha de ser escoltada i s’ha de tenir prou empatia per saber connectar amb les dos o tres Catalunyes que hi ha ara mateix i passar a l’acció política. Sempre hem dit els socialistes que la política no s’ha de judicialitzar. No queda cap altra opció que asseure’s, parlar i intentar arribar a acords. Sol·licitem la dimissió de Torra perquè no representa ni fa el paper institucional que li correspon. Que posi les urnes, anem a eleccions i tornem a parlar. Potser pequem amb els interlocutors. El que té ganes de trobar una solució a través de la via del diàleg la pot trobar. Es poden fer moltes coses dins de la legalitat, sense traspassar les lleis.
Considera que la sentència del Tribunal Suprem pot perjudicar els resultats del PSC a Catalunya i a Lleida?
Davant del bloc polític que va tenir Pedro Sánchez per governar no hi havia cap altra alternativa que les eleccions. Sabíem que es faria pública la sentència, però mai m’hauria imaginat la reacció que vam patir aquestes nits passades. Segurament, l’escenari és actualment més complicat perquè hi ha més recels i desconfiança però la posició dels socialistes és que amb la sentència s’ha de tornar a conviure amb els esforços necessaris per superar aquests moments i així ens plantegem la campanya.
No necessàriament ha de ser perjudicial?
Els votants decidiran. Defensem un país en el qual capiguem tots. El patriotisme no és només aixecar banderes. És treballar cada dia per disfrutar d’una vida millor.
Creu que és justa la sentència del Suprem?
Justa o injusta. Sé que tot el procés es va deixar en mans de la justícia i crec en la separació de poders, aquí ja entren altres valoracions. T’agradarà més o menys, però no en faré una valoració des del punt de vista tècnic o jurídic. L’únic que sé és que les sentències s’han d’acatar. Lamento que les persones hagin de passar per aquest procés, però als socialistes no ens han de fer responsables d’una cosa que nosaltres ja havíem advertit (també els juristes del Parlament), que el que s’estava fent tindria conseqüències. Un ha d’assumir les seues responsabilitats. No veig oportú que ens ataquin a nosaltres per una cosa que ja vam advertir que podia passar.
Amb qui se sentiria més còmoda pactant, amb Ciutadans o Unides Podem?
Volem anar a buscar tot el vot progressista i d’esquerres. Portem a terme una campanya per retenir i il·lusionar el nostre votant, però també aquell que va escollir qualsevol altra opció d’esquerres a l’abril però que ha vist que el seu vot només ha contribuït al bloqueig i que han perdut sis mesos per construir aquest país. Volem un govern fort i estable, que surti reforçat el 10 de novembre per lluitar. Al final, serà Pedro Sánchez president o ho serà Casado amb Vox. Això s’ha de saber: no hi ha cap altra alternativa. Els que diuen que són progressistes han de dir si continuaran bloquejant mesures per millorar el dia a dia dels ciutadans.
Què guanyaria Lleida en cas que governessin els socialistes?
Ja hem guanyat moltes coses. Des de la moció de censura a Mariano Rajoy hem vist que el país es pot governar d’una altra manera. Hem vist un govern feminista, europeista, ecològic, que pensa en el territori i ha posat sobre la taula temes com per exemple la despoblació. Un govern que ha fet un pas important per la memòria històrica. Encara hi ha moltes coses a fer. Defensem per a Lleida aquesta veu no independentista i, evidentment, contribuirem a demostrar que una altra manera de fer política i de governar és possible.
Pel que fa al tema de les infraestructures, estem discriminats a Lleida respecte a altres ciutats amb els preus que té el tren Avant? Són necessàries millors tarifes?
Segurament sí que estem discriminats perquè la queixa ve principalment dels usuaris i part de raó tenen. S’hauria d’estudiar i veure fins a quin punt es podrien equilibrar els preus com en altres ciutats i com en altres trajectes similars als de l’Avant a Lleida.
Els regionals s’haurien de traspassar a la Generalitat?
Quan parlem del fet que s’han d’entendre es tracta d’això. És important parlar amb els propis partits de Catalunya.
Seria prioritària la millora de l’N-240 o l’autovia a Tarragona?
Fa tres anys que no hi ha pressupost, que és l’eina fonamental per fer polítiques tan necessàries com la millora de les infraestructures. En la carretera N-240 s’ha treballat per treure els camions i reduir la sinistralitat. També estudis per a més rotondes.
Seria un fracàs per al PSC i per a vostè no conservar l’escó recuperat a l’abril?
Lluitarem perquè això no passi. El vam recuperar a l’abril després d’haver-lo perdut a favor del PP i lluitarem per mantenir-lo. Som la veu progressista no independentista i sortirem a explicar el nostre programa. Comptem amb arguments per explicar-nos sense necessitat de cremar res. Anem amb la feina feta.