L'Atenció Primària, desbordada

Fa anys que els professionals de l’Atenció Primària de Lleida i Catalunya denuncien que el sistema està infradotat econòmicament i que no donen l’abast per atendre els pacients, fer informes i visites domiciliàries, entre altres tasques. Aquesta situació s’ha agreujat amb la pandèmia, ja que també fan tests PCR, controlen els que donen positiu i els seus contactes i han d’atendre centres educatius.

Una enquesta del sindicat Metges de Catalunya assenyala que això es tradueix en sobrecàrrega laboral. A tot això, s’hi suma el fet que l’organització als ambulatoris ha canviat, i els professionals lamenten que el departament de Salut no l’hi ha explicat a la població, que en ocasions creu que “no fem res”.

Així, ja no es pot demanar cita prèvia a la pàgina web o per telèfon i, a la majoria de CAP, no atenen els pacients que hi van sense cita. Ara l’usuari ha d’informar per aquestes vies per què vol ser visitat, i personal del centre decideix si se l’atendrà telefònicament o presencialment. El més segur és que no ho faci el seu professional de sempre, ja que entre tots es reparteixen les tasques. En el cas de Lleida ciutat, qualsevol patologia compatible amb la Covid es deriva al CAP d’Urgències de Prat de la Riba.

La metgessa de família del CAP Rambla Ferran i portaveu de Metges de Catalunya, Ana Retamero, va afirmar que estan desbordats. L’enquesta d’aquest sindicat als facultatius de Primària a Lleida afirma que el 73 per cent pateix sobrecàrrega laboral i que un 25 per cent està col·lapsat. “Depenent del que el pacient necessita, se’l programa en una agenda genèrica de tots els professionals i, després de trucar-li, es decideix si és millor que vingui presencialment. Tanmateix, la gent pensa que el visitarà el seu metge i no és així. Alguns fan consultes presencials, altres trucades i altres, atenció domiciliària”, va explicar. Va assenyalar que “en ocasions, quan acabem la jornada ens queden 124 trucades pendents. I és que en un sol dia en podem tenir 350. A més, hi ha un altre professional que només fa seguiment de pacients Covid”. Va afegir que també hi ha menys professionals perquè alguns són al CUAP, altres a l’hotel Salut, de baixa i de vacances. “L’error rau en el fet que no s’ha explicat a la població com treballem, creuen que no els volem agafar el telèfon i se senten desatesos, quan la realitat és que les línies estan col·lapsades.”

En el mateix va coincidir el metge de família del CAP Bordeta-Magraners Eduard Peñascal, que va afirmar que utilitzen els mòbils personals perquè si no la centraleta es col·lapsa. “Hi ha molta feina, però no diria que estem desbordats. Potser hem tingut sort perquè hi ha pocs professionals de baixa”, va assenyalar, i va valorar que “el problema és que treballem de forma diferent, la gent no ho sap, i fa que et sentis incòmode”. Va lamentar que no hagi pogut fer el seguiment de pacients seus i que han mort. També va dir que “des de fa quinze anys hi ha una manca d’inversió increïble” i que es necessiten més infermeres.

“La Primària és la germana pobra de Salut”, va afirmar la presidenta del Col·legi d’Infermeres i directora del CAP Onze de Setembre, Mercè Porté, que va afegir que “s’ha d’educar més en prevenció, perquè és més barat evitar un infart que actuar quan es té”. Així mateix, va insistir en la falta de personal d’infermeria per atendre els col·legis.

“A Lleida estem tensos. Hi ha moltes trucades de pares i escoles perquè no saben com actuar davant de la Covid i, a més, la gent ha d’entendre que la nostra organització ha canviat”, va concloure.