Resposta a Ros
PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT A LA PAERIA
Sr. Director:
Es veu que al senyor Ros no li ha fet gràcia que m’hagi reunit amb el president Puigdemont a Waterloo i, encara menys, el missatge polític que va sorgir de la nostra trobada a Bèlgica, atenent la carta que va publicar en aquesta secció aquest dilluns 19 de març. Resulta que deu trobar molt millor reunir-se, com ha fet ell, amb els representants de Societat Civil Catalana que el van convidar a assistir a la manifestació del diumenge a Barcelona on, darrere d’una pancarta on s’atorgaven l’exclusiva de ser els únics que tenen seny, es van tornar a sentir els ja clàssics crits de “Puigdemont, a prisión”.
És aquesta la diferència, senyor Ros. Mentre vostè es troba còmode governant Lleida amb Ciutadans i amb el PP; mentre el seu partit es manifesta al costat dels que perverteixen el sentit de la paraula “seny”; mentre vostè aplaudia l’aplicació del 155 sense haver calculat efectes tan indesitjables com l’espoli del Museu; mentre vostè justificava la violència policial de l’1 d’octubre, per molt que després matisés les seves pròpies paraules; mentre vostè troba normal que el seu cap de gabinet faci de guardaespatlles dissolent manifestants; mentre vostè vota al ple contra la llibertat dels presos polítics; mentre vostè continua mantenint símbols franquistes als carrers de la ciutat, n’hi ha que estem treballant pel canvi. I sí, és clar, això implica que vostè deixi de ser paer en cap d’aquí a un any. Malament aniríem si ens presentéssim a les eleccions i el nostre objectiu no fos aconseguir rellevar-lo.
Tenim molta il·lusió a provocar un canvi a Lleida per poder dur a terme el nostre projecte de ciutat. I quan la ciutadania ens faci confiança per aplicar-lo, fins i tot el senyor Ros s’adonarà de com n’era de necessari que ell i els seus socis del 155 fossin democràticament apartats del govern de Lleida.
Segueix el fil
> Carta de Toni Postius: Un encàrrec de Waterloo: fer forael tripartit del 155 de Lleida
> Carta d'Àngel Ros: Carta de resposta als que viuen en la realitat de Waterloo