Pallaresofòbia

SR. DIRECTOR:

Com a Pallarès estic molt emprenyat. Sóc Pallarès, vaig viure cinc anys a Escalarre (dels 5 als 10 anys), he trepitjat els prats de Santa Maria i Escalarre milers de vegades, on passava part de l’estiu amb amics que vivien a Santa Maria. És a Santa Maria, on s’havia de celebrar el festival Doctor Music el 12, 13 i 14 de juliol, però que no es farà per la capacitat de castració de l’ACA, que se suposa que realitza els seus “estudis” des d’un despatx i no s’ha molestat a veure sobre el terreny la ubicació ni els riscos d’inundació que presenta la Vall, així com Ipcena, capitanejada pel Sr. Vázquez (màxim representant de la pallaresofòbia), que si d’ell depengués convertiria el Pallars en una reserva de fauna salvatge (óssos per acabar amb la ramaderia i no tocar el riu ni fer competicions del Mundial de Piragüisme per no “molestar les truites”). I ara no al festival “perquè us inundareu”. ACA i Sr. Vázquez, en vuitanta anys només hi ha hagut dos inundacions a tenir en compte: el 1937 i el 1982, el mes de novembre, quan més plou, i a la primavera pel desglaç.

Durant els anys que vaig viure a Escalarre, zero inundacions, i vivia al costat del riu. A l’estiu, de juliol a setembre, el problema més greu que tenien els prats d’Escalarre era la falta d’aigua. Recordo de petit que hi arribava a haver baralles entre els agricultors precisament per la falta d’aigua als rius, que no podien ni regar i l’un li “treia” l’aigua a l’altre per als seus prats. Els rius que conflueixen als prats d’Escalarre són, d’una banda, el Barranc d’Escalarre, que desemboca al que baixa d’Unarre i aquest a la Noguera Pallaresa. Per l’altre costat, a l’esquerra el Barranc de Llavorre. Aquests rius, el d’Escalarre, el d’Unarre i el de Llavorre, a l’estiu són secs, no hi baixa ni gota d’aigua. De petits seguíem el riu i, a part d’estar gairebé totes les truites mortes per falta d’aigua, les poques que quedaven vives en algun toll, les agafàvem en uns cubells i les tornàvem a deixar anar riu a dalt, on encara quedava aigua. L’aigua que pugui baixar per la Noguera Pallaresa està regulada per la presa de Borén i la central d’Esterri. De joves ja dèiem al Pallars “la Reserva Cherokee” i, a aquest pas, ho aconseguiran, perquè, en comptes d’injectar mitjans, incentius i possibilitats per als pallaresos, no paren de posar condicions i impediments perquè els joves es quedin al Pallars. Amb això aconsegueixen que cada vegada la població estigui més envellida i no aporten estímuls positius per quedar-se.

Vaig estar al Doctor Music les tres edicions del 1996, 1997 i 1998. Aquest any, les meues filles ja m’havien fet la reserva d’entrades per al juliol, però ja els he dit que les anul·lin. A Montmeló no se m’ha perdut res. Als alcaldes del Pallars i consells comarcals, a tall d’idea, els aconsello que declarin persones no grates l’ACA i Ipcena mentre no canviïn el seu procedir.