Gràcies, Juan

Després de 38 anys de brillant trajectòria, avui es jubila Juan Cal Sánchez com a director executiu, càrrec que ocupava des del 1992 després d’haver ostentat diverses responsabilitats al diari i en l’empresa en la qual està des del primer dia, l’estiu del 82, com un dels primers a incorporar-s’hi. En aquests moments emocionants per als quals hem compartit tants anys i tants esforços, vull transmetre-li en nom de l’empresa i en el meu personal la nostra més profunda gratitud per la seua feina i el seu talent, que continuarem aprofitant en el consell d’administració de l’empresa, del qual seguirà formant part.

Resumir en un article tot el que ha aportat el Juan a SEGRE i tot el que significa per al diari i l’empresa és tasca impossible, perquè fins ara les dos figures s’han entremesclat fins a formar una unitat. Com a membre de l’equip fundacional li va tocar viure els durs començaments sense una base empresarial sòlida i els canvis d’accionariat que van propiciar la meua entrada en la societat, trobant des del primer moment un aliat competent i lleial que sempre ha sabut adaptar-se a les responsabilitats encarregades: primer al capdavant de la redacció i després com a director executiu de SEGRE, combinant en tot moment la qualitat i la independència periodística amb les necessitats de l’empresa.

Va ser el gran impulsor de l’edició de SEGRE en català apostant per un model nou que va tenir un èxit immediat fins al punt de ser imitat per altres diaris i que a més va consolidar el lideratge del diari a les nostres comarques, que ha estat permanent durant aquests anys.

Ara que vivim en plena digitalització, és de justícia ressaltar que el Juan va ser dels pioners a apostar pel repte multimèdia i per les noves tecnologies tant en els sistemes d’edició amb innovacions espectaculars o d’impressió assumint responsabilitats al capdavant de la nostra planta d’Alcoletge, com en la difusió de notícies per les xarxes, i va ser dels primers a crear una pàgina web i una edició digital. Sempre ha demostrat una extraordinària capacitat d’innovació amb nous productes i també d’adaptació als nous temps i, per exemple, va permetre posar en marxa Lleida TV en qüestió de dies i l’ha convertit en referència per a les televisions locals.

I com és evident en vista de la seua trajectòria, el Juan ha demostrat ser un gran periodista, que ha convertit la seua peixera en una referència diària, que unes vegades indignava i d’altres entusiasmava, però que sempre era d’obligada lectura i comentari.

Rigorós en la recerca i el tractament de la notícia, va marcar les línies per formar una redacció exigent i professional que s’ha anat renovant però que ha mantingut el seu esperit crític, la seua capacitat de treball i la seua vocació periodística. I per damunt de tot, el Juan ha defensat la seua independència personal i la independència de SEGRE, que sempre ha respectat totes les ideologies, però mai s’ha alineat amb cap i sense més obediència que la deguda als nostres lectors i subscriptors i al nostre permanent compromís amb Lleida. Una cosa que no tots poden dir després de trenta-vuit anys i en els temps que corren.

Però sent importantíssimes aquestes aportacions professionals, i moltes que em deixo, vull destacar la seua talla humana, el Juan amic que vaig conèixer fa trenta-quatre anys i amb el qual he compartit moltes hores de treball, també algunes estones de desassossec però sobretot moltes alegries i satisfaccions com l’èxit dels projectes en què ens hem implicat, el permanent lideratge de vendes del diari i els nombrosos premis que hem rebut en aquesta singladura entre els quals voldria destacar l’últim fa justament un any: el Premi Nacional de Comunicació.

He trobat en ell sempre un suport ferm, una lleialtat sense màcula, noves idees i propostes, entusiasme per executar-les, capacitat de treball sense límit i un consell assossegat. Crec que hem format un bon equip, un bon trio amb la inclusió de Santi Costa com a autoproclamat guardià de les essències, que s’ha conjuntat bé i que ha sabut trobar un equilibri per fer funcionar l’empresa amb l’ajuda inestimable de tots els treballadors del grup.

Ara el Juan ha decidit parar i els que seguim només podem agrair-li tot el que ha aportat i reiterar-li que SEGRE continuarà sent sempre casa seua i el seu diari.