El jardí de les metàfores

Sr. Director:

Les heures han cessat de créixer i els roures ja no continuaran arrelant. L’altre dia, el jardiner del jardí on viuen –on visc, on vivim– va tallar les branques que unien les dues heures, cargolades entre elles i verdes com eren, i les robustes branques dels dos roures que demostraven el seu fervent amor. No és la primera vegada que passa, això, però podria ser l’última. Tot i que l’amo del jardí actua com si no ho veiés, la majoria de les plantes s’escandalitzen per l’actitud que demostren. “Els roures no poden enamorar-se dels roures.” Diu la rosa, mentre les seves fulles acaricien tendrament les del gerani. L’amo no diu res, i el jardiner no té ordres específiques de tallar les unions d’aquestes parelles de rebels. Però la majoria de plantes – que abans eren gairebé totes i, per sort, el nombre disminueix– es queixa de l’amor de les heures i la relació dels roures, i demana a crits al jardiner que els separi. El mes passat ja es va assecar aquell lilà que va néixer com a lila, i que va deixar de beure aigua per la tristesa que li provocava estar atrapat dins un cos que no era el que li pertocava, a més d’haver d’aguantar els insults proferits pel jardiner i la resta de plantes; tot i que les heures i els roures poden fer-se costat mútuament, no passarà gaire temps abans no decideixin fer el mateix.

Les heures han cessat de créixer i els roures ja no continuaran arrelant. Les heures són dones enamorades i els roures, homes encisats. El jardiner no és més que els pensaments de la societat.

Senyor Director, veu vostè el problema que he exposat? Salutacions cordials d’una olivera que vol fer sentir els seus pensaments sobre els drets de les heures i els roures.

BERTA PUIG PREIXENS

2a Finalista 2a Categoria XI Concurs Josep Pernau