Conciliació i coresponsabilitat, les assignatures pendents

La igualtat d’oportunitats, que és l’objectiu desitjat per tothom, mai no podrà aconseguir-se si no conscienciem la societat en general de la importància de la conciliació i la coresponsabilitat. I per descomptat, també són necessàries polítiques actives per part de les administracions. Malgrat que la nostra legislació estableix la igualtat de drets entre homes i dones, la realitat és molt diferent perquè en la majoria dels casos la coresponsabilitat i la conciliació encara tenen molt camí per recórrer. Moltes dones tenen una feina per la dificultat a poder conciliar i altres abandonen el mercat laboral per la mateixa causa, perquè han de fer front a la cura dels seus fills, avis i dependents. I una altra dada molt important és que, desgraciadament, el contracte a temps parcial té cara de dona. És un fet que el 75% d’aquest tipus de contractes els tenen les dones. Per això, cal aplicar polítiques actives d’ajuda, però sobretot és important un canvi de mentalitat, per a la qual cosa l’educació és un element imprescindible. La dona no pot continuar sent l’única responsable de la cura de la família. Aquesta ha de ser necessàriament una tasca compartida. En aquest sentit, el Pla Integral de suport a la Família és un instrument eficaç, impulsa incentius a les empreses que promoguin millores per als empleats en flexibilització i racionalització d’horaris. També s’ha de destacar l’ampliació del dret de reducció de jornada per a famílies amb fills de fins a 12 anys en lloc dels 8 actuals. En aquests moments ja hi ha moltes empreses que han desenvolupat plans d’igualtat, algunes perquè hi estan obligades per llei i altres perquè són conscients d’aquesta necessitat. Però és evident que cal continuar treballant perquè la coresponsabilitat i la conciliació siguin una realitat, perquè malgrat els avenços, aquesta és encara la gran assignatura pendent.