Dones i política, canvi de rumb?

Avui, dia 8 de març, el món celebra una nova edició del Dia de la Dona Treballadora, una jornada reivindicativa que vol ser un recordatori de les mancances que tenim, encara avui, totes les societats en matèria d’equitat i igualtat de gènere. Malgrat els indubtables avenços assolits en aquest terreny al llarg dels últims anys, la dona segueix patint arreu greuges en relació amb l’home en l’àmbit públic, professional i domèstic. Som moltes les dones associades a partits polítics i actives socialment. Dedicar-se a la política essent dona no és gens fàcil per a la conciliació familiar i personal. No hi ha un horari establert; comences d’hora i mai saps quan acabaràs. I, en arribar a casa, malauradament les tasques segueixen estant repartides de forma desequilibrada, havent-hi encara una gran majoria de dones que porten el pes de la casa de forma quasi exclusiva o amb poca ajuda per part de les seves parelles.

En tant que dona treballadora, persona amb responsabilitats institucionals i mare, vull expressar la meva admiració, solidaritat i reconeixement cap a totes aquelles companyes de suor i d’esforços que s’han de multiplicar, dia rere dia, per compaginar tots els seus rols i arribar a tot arreu. I també vull llençar un missatge d’esperança envers el futur. Cada vegada podem veure més partits polítics en què les dones assumeixen responsabilitats transcendentals i on les noves direccions executives són paritàries. És el cas del Partit Demòcrata ja compta amb una dona, Marta Pascal, com a màxima responsable de la coordinació executiva del partit. Aquest canvi s’ha de traduir, més d’hora que tard, en un increment substancial de les dones al capdavant de les institucions i dels governs.