La veritable gran conquesta pendent

Les dones sempre hem treballat, sense remuneració i menystingudes, a casa, a casa i al camp, a la fàbrica i a casa. Quan les dones de les classes populars ens incorporem al treball assalariat no se’ns eximeix del treball de cura de la família i de les activitats domèstiques, allò que ara, modernes com som, en diem la doble i triple jornada, la doble o triple explotació. Amb els anys, les dones ens unim i reclamem els nostres drets laborals i els dels nostres fills, la limitació de l’edat de treball de les criatures... Els companys homes no hi havien pensat.

Donat que contribuíem amb el treball –tant el remunerat com el domèstic– al creixement de l’economia, vam aconseguir el dret a participar en l’àmbit públic. Mireu si hem avançat en drets les dones! Hem fet lleis, currículums educatius coeducatius, etc. Teoria. La feina de les dones lluitadores que ens han precedit és cabdal, continuem, però, esclaves del sexisme, i el que és més greu esclaves del model de pensament sexista patriarcal. Estem educades en el pensament sexista, subtilment. Triem estudiar o treballar i decidim què o de què, i ens adonem que no hi ha dones que reparen cotxes, o metgesses uròlogues. Per trobar-hi la resposta hem d’anar a l’origen, a l’estructuració del nostre pensament. Aquest és el gran repte per aconseguir la igualtat real, canviar la nostra estructura mental sexista. Van passant els anys, els 25 de novembre, els 8 de març i encara tenim pendent la veritable revolució, la gran conquesta, efectiva, no només sobre el paper, i sinó fixeu-vos en les fotos dels actes institucionals.