Sostre de ciment, sostre de vidre

Avui dia està de moda considerar que un dels principals obstacles per obtenir la igualtat per part de la dona és l’existència d’una barrera invisible generada per les estructures laborals i socials que obstaculitza la promoció de les dones, l’anomenat “sostre de vidre”. Aquest sostre pot ser un fre per a moltes dones però, com el seu nom indica, és un sostre fràgil que tots hem de treballar i podem treballar per intentar que sigui cada dia tan fi com sigui possible amb l’objectiu que cada vegada més dones puguin aconseguir sobrepassar-lo. D’altra banda, també hi ha altres límits com són la falta de referents, el cost personal i familiar o l’autocrítica més gran.

Aquests altres límits converteixen aquest sostre de vidre en l’anomenat “sostre de ciment”, una limitació que a mi particularment em preocupa molt més, perquè en la majoria dels casos està íntimament lligat a la forma en què cada dona internament afronta aquestes limitacions. Hem d’aprendre a trobar l’equilibri entre el món laboral i el familiar, i això implica en primer lloc aprendre a delegar, valorar la qualitat per sobre de la quantitat, demanar ajuda si és necessari i sobretot no sentir-se culpable per triomfar. No cal fer grans canvis ni tampoc proposar-se grans fites. Simplement hem de confiar una mica més en nosaltres mateixes i abans de prendre cada petita decisió hem de preguntar-nos: “i per què no?”. Com deia Gandhi: “Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix.” Pensa-ho!