1983: Quan la ciutat dorm

Era el 19 de gener, mitja tarda. Vaig entrar a la redacció de la rambla Ferran amb el tremp de la inconsciència d’un jove periodista de 21 anys. A partir d’aquell dia, el vertigen. Han passat gairebé trenta-cinc anys, però recordo com si fos ara el meu bateig de foc en el món dels successos, dels jutjats, de la policia… de tot allò que s’esdevé quan la ciutat dorm. Feia ben pocs dies que a l’avinguda Prat de la Riba de Lleida (General Mola, fins només tres anys abans) una dona i les seves dos filles havien mort asfixiades per una maleïda fuita de gas.

Millor escola de periodisme que la redacció d’aquest diari, impossible

L’any començava amb una crònica negra que esdevindria la tònica de la resta dels mesos. Crims a Mollerussa a l’agost i al desembre, assassinats a Balaguer i la vall de Boí a l’agost i a l’octubre. Al març, una explosió de gas a l’hospital de Tàrrega en mata la directora i, al juny, un incendi en una benzinera ens apropa a l’apocalipsi. La violència política, el terrorisme, també ens van colpir de ben a prop, als lleidatans. Perquè els quarters militars de Gardeny van ser la seu del fosc consell de guerra per l’assalt a la caserna de Berga; perquè, en aquest context, ETA va segrestar i assassinar d’un tret al cap el capità de l’Exèrcit Martín Barrios, i perquè, al març, un lleidatà va ser condemnat a tretze anys de presó per l’atemptat mortal contra la revista El Papus, a Barcelona.

No em diran que, després d’aquest primer any de plom, un servidor no hauria d’haver convalidat un parell de màsters i/o postgraus en criminalística i desgràcies diverses. Millor escola de periodisme que la redacció d’aquest diari, impossible. Foc real, res de fogueig. La vida mateixa, traduïda a tinta negra sobre paper raonablement blanc. Sort que, al costat de tanta malesa, es desenvolupaven fets que ens alegraven a estones la vida i ens confirmaven que la societat avançava no sempre de forma tan violenta i primària. Per exemple, l’escorxador de Lleida deixa de fer ferum de merda i sang i esdevindrà un centre cultural que només en conservarà el nom, de l’antiga funció de mort. O la Wonderful, que renova l’oferta discotequera de la ciutat, eclipsada per la Big Ben de Mollerussa.

La Universitat de Lleida torna a treure el cap sota la direcció de Víctor Siurana, després de segles ensulsiada per la reialesa espanyola. Anys a venir, vaig deixar els crims, els judicis, per altres menesters que semblaven més pacífics, com l’economia, però convindran amb mi que els afers econòmics –i enmig de tot plegat, el paradigma de la corrupció política– han esdevingut seriosos competidors dels crims anomenats comuns, de sang i fetge, tot i que moltes vegades conviuen en un mateix context. Qui ha vist a un pam el rostre de l’assassí o ha ensumat l’olor del diner o el de la cadaverina sempre dormirà amb un ull a mig aclucar.

Vida intensa, la de SEGRE.