Més temps per la igualtat

EN UNA jornada com la d’avui aprofito per defugir d’algunes tesis del feminisme que professen idees tan rares com que una guitarra és masclista per què “no és casualitat que tingui forma femenina, ja que tocar-la és com abusar d’una dona a la qual subjectes amb una mà i grapeges amb una altra”. Una cosa és defensar, valorar i reclamar igualtat de condicions en tots els àmbits i l’altra, fer ciència-ficció. Per mi, avui i ara, el que toca és acomplir quelcom aprovat per totes les forces polítiques –certament meritori en l’actual clima– al Parlament de Catalunya. Es tracta de fer efectiva la Reforma Horària, un ambiciós projecte que es va iniciar el 2014 i que culminà la passada legislatura. Posar el rellotge de la vida catalana en sintonia amb la resta de països europeus suposaria millorar la productivitat. Tenint en compte que les dones catalanes som les més estressades de tot Europa i ocupem el cinquè lloc en el rànquing mundial, les més beneficiades seríem nosaltres perquè suposaria un increment del colideratge en la societat i el món empresarial; més coresponsabilitat entre sexes, amb temps d’atenció compartit a aquells de qui depenen de nosaltres; i una millora en la mateixa vida, més saludable i amb més temps per l’oci. Mentre no s’apliqui –fins al 2025 segons el Govern anterior– podem anar fent demagògia i pensar que la Terra és masclista perquè es coneix com el Planeta Blau, el color dels homes.