Respecte a totes les postures davant la vaga

ELS PARLARÉ de la Pili. Com podria parlar-los de la Joana, o de la Mary o de moltíssimes altres dones, autònomes i lluitadores. La Pili té una perruqueria. Abans treballava en una altra, però amb la crisi la van fer fora. Com a tantes. És mare i amb una hipoteca per pagar. Així que es va fer autònoma i va obrir la seva pròpia perruqueria. I ho va fer en un barri on el nivell econòmic dels seus veïns no és gaire elevat, per la qual cosa ha d’ajustar preus al màxim possible, cosa que li impedeix contractar algú que li doni un cop de mà ja que la cosa no dóna més de si... Però, a més, s’implica perquè el seu barri millori i els seus veïns visquin tan bé com sigui possible. Així que la Pili, autònoma, mare i lluitadora, no farà una vaga feminista, anticapitalista i que planta cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista i depredador amb el medi ambient. Ella no pot permetre’s tancar la seva perruqueria ni unes hores ni uns dies. Ni pot permetre’s que algú decideixi per ella i inciti les altres que no vagin a arreglar-se el cabell aquell dia. El dia 8, la Pili deixarà d’ingressar uns diners que no pot permetre’s. I com ella, moltíssimes altres dones. Dones que es mereixen un profund respecte, encara que dissenteixin del políticament correcte i no secundin una vaga plena de consignes dogmàtiques. Hi ha moltes maneres de lluitar per la igualtat. Però per damunt de tot, el primer que es necessita és respecte. Respecte a qui faci vaga. També a qui no.