Els últims seran els primers

Un dels últims anys de la sensació de comprar barat que donava la pesseta van passar coses per les quals es va haver de pagar un preu social molt alt. L’inici de l’embassament de Rialb va suposar que tot un poble, el de Tiurana, hagués d’abandonar casa seva veient com s’enfonsaven les seves històries familiars sota les aigües del pantà que la Confederació Hidrogràfica del Ebre (CHE) va construir per donar aigua de reg al canal d’Urgell, al Segarra-Garrigues i abastir uns vuitanta nuclis. Tot i la negació de la part material dels records, aquells veïns es van traslladar a un poble nou que han fet seu i en el qual avui dia tenen, fins i tot, un heliport i un camp d’aviació per a avionetes. D’avions, precisament, anava una altra de les notícies que encongí el cor dels lleidatans aquell 1999.

Va ser un any de successos terribles esquitxats de bones notícies

El Josep Maria Mayoral i l’Anna Lloret anaven de lluna de mel i van embarcar en un avió indi que va ser segrestat durant vuit dies. Hi va morir un dels ostatges. Aquesta parella del Pla d’Urgell arribava a casa sana i estàlvia a principis del 2000, quan el món no es va acabar contra el pronòstic de les profecies per al nou segle. De la història d’amor del Pla a una altra plena d’odi i brutalitat a la Segarra. Quan encara el concepte violència de gènere escassejava en els mitjans (no a casa), Serafín Cervilla va assassinar brutalment la seva nòvia, Marina Ruiz. El cos sense vida de la jove de Cervera apareixia a les vies del tren amb signes de violència i d’abús sexual. L’assassí condemnat i no confés (que, per cert, es preveu que surti el 2018 de la presó amb permisos, havent complert disset dels trenta-sis anys, si supera amb èxit un curs per a agressors sexuals) participava els primers dies de la descoberta en les manifestacions ciutadanes reclamant justícia. Sense problemes, feia declaracions als mitjans com a parella afligida. Cervilla va ingressar a la presó com a autor del crim de Marina Ruiz perquè la seva dentadura coincidia amb la de la mossegada que l’assassí li havia fet en un pit.

Amb molt dolor. Així és com acomiadava Cervera l’últim any del segle XX, en el qual Olot també tancava el capítol de la farmacèutica Maria Àngels Feliu, segrestada set anys enrere durant setze mesos, amb la detenció del policia local Antoni Guirado, cosa que va donar peu a l’empresonament d’uns altres autors.

Les pàgines de SEGRE s’esquitxaven també de bones notícies, com la del pilot lleidatà Emili Alzamora, que es va proclamar campió del món de 125 cc. I amb allò que els últims seran els primers, l’any 1999 va suposar l’inici de moltes coses: algunes sortien a la premsa, com ara el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra, i d’altres, no, com ara el meu primer any d’universitat, però això ja pertany a un altre diari: al meu personal.