Lo Manel

Lo Manel, així et deien afectuosament tots els amics i la gent de l’esport de Lleida, a la qual tu tant estimaves.

La família et deia Manolo. Però, allà on siguis, et vull remetre les meves últimes línies, intentant fer una reflexió de la teva trajectòria professional i personal. M’assec a l’ordinador i no em surten ni les paraules ni les idees amb fluïdesa. No puc pensar. Estic col·lapsat. Les emocions i els records s’amunteguen en el meu cap. Per tant em deixaré portar pels sentiments que surten del meu cor.

Manel, entre nosaltres sempre ens hem tractat amb afecte, respecte i cordialitat, però aquesta vegada no et perdonaré mai aquesta mala passada que ens has fet, deixant-nos a tota la família sola, buida, desorientada, atordida i amb el cor trencat de dolor. Malgrat això, he de dir-te que per a nosaltres sempre seràs la gran persona de tota la vida.

El líder de la família. Un líder humil, discret i senzill, generós, comprensiu, cordial, amable, com són els bons líders. Ens has transmès aquests valors que sempre ens han acompanyat i sempre ens acompanyaran. Tu has estat el far que ens il·luminava de nit; la paraula adequada en el moment oportú; el consol en el moment de les desil·lusions i dels nostres fracassos que ens ha donat la vida; la veu de l’experiència; la mà sempre estesa per a tots i a qualsevol hora. Ens has ensenyat, Manel, com a bon servidor, que la funció pública està per servir la societat i els interessos generals i no per aprofitar-se’n.

Ens has demostrat que per damunt de les teves necessitats sempre has considerat prioritari atendre les necessitats dels altres. Que per damunt de les teves i legítimes aspiracions i interessos personals sempre hi havia les dels teus amics. Sempre, més preocupat pel benestar dels altres que dels teus. Has sacrificat la teva vida personal i familiar, per ser útil a Lleida i treballar per a la societat lleidatana, a través d’organitzacions i col·laboracions dels més importants esdeveniments esportius que s’han realitzat a Lleida en els últims anys.

Tot per Lleida, la teva ciutat, que sempre portaves al cor. Ens has ensenyat a no ser protagonista mai, malgrat que podies ser-ho. Sempre a segona línia. Mai volies sortir a la foto. Sempre darrere del fotògraf. Sempre darrere de tots. Em deies que els protagonistes han de ser els alts comandaments i representants polítics i tu a la rereguarda. Sempre has estat un home de principis: autèntic, honest, coherent, amb sentit comú i criteri propi; treballador infatigable. Mai has fet esport, però has servit a l’esport, amb lleialtat, dignitat i amb una dedicació absoluta. També vull ressaltar la delicadesa, el respecte i tracte personal i professional que has tingut amb tots els mitjans de comunicació de la ciutat i sobretot amb els periodistes especialistes en el món de l’esport.

Manel, tothom t’ha estimat perquè sempre has estat una bona persona i així ho reconeixen els centenars d’amics i familiars que vam passar pel tanatori i les moltes trucades i missatges rebuts. Tots volien estar amb tu, per donar-te l’últim adéu. Tornar-te d’alguna manera l’estimació que tu els vas donar en vida; són un exemple: l’alcalde i l’exalcalde de Lleida; representants polítics i esportius de la Generalitat de Catalunya; representants i presidents de molts clubs de Lleida i província, entre d’altres, el Moto Club Segre; els amics de l’esport; Club Patricia; companys i companyes que havien treballat amb tu, al departament Esports de la Generalitat de Catalunya; companys i alumnes de la Residència d’Esportistes; representants de l’Associació Lleidatana per l’Esport; membres del Club de l’Amistat Terres de Lleida; junta directiva, socis i amics del Club Tennis Lleida; presidenta del Club Tennis Urgell... no acabaria mai.

En el seu nom, us dono les gràcies a tots. Gràcies, alcalde, per l’escrit tan entranyable que li has dedicat al Manel. Gràcies, Manel, per servir- nos d’exemple en tantes coses; per ocupar-te i preocupar-te sempre de nosaltres. Per tot el que ens has donat; per tantes vegades que ens has empès cap endavant en moments d’incertesa i per tot el que ens has ensenyat. Hem compartit penes i alegries, plors i somriures, per això sempre et portarem al nostre cor. Una abraçada de part de tota la família, esposa, fills, néts, nebots, germans, amics i companys/ es. Les llàgrimes se’ns assecaran, però tu sempre viuràs en els nostres records. Estimar- te ha estat fàcil, oblidar-te serà impossible.

Una gran abraçada, Manolo.