Que la vaga feminista no sigui paper mullat
Ens apropem al 8M amb la polèmica campanya de l’autobús de Hazte Oir que menysprea el feminisme, tot fent servir l’insult de feminazi. A més, també qüestiona l’existència de la violència masclista, minimitzant-la fent servir el concepte de “violència domèstica”. Aquesta estratègia de convertir les víctimes en agressors la utilitzen col·lectius pròxims al feixisme per assenyalar a les pròpies dones com a les culpables que ens maltractin, assetgin o exerceixin contra nosaltres una violència sistemàtica.
La vaga del 8 de març evidencia que les noves generacions seguim lluitant per qüestions que altres generacions ja van haver de reivindicar: que se’ns pagui menys, que se’ns menystingui per defecte, que se’ns ofereixin menys oportunitats, que se‘ns mati, que se’ns acomiadi, que se’ns negui el control sobre el nostre cos. El patriarcat segueix formant part de l’estructura de les nostres vides.
Malgrat les dificultats, el feminisme ha avançat en prestigi i consciència social respecte de la legitimitat de les seves propostes. Això ha comportat un determinat risc que hem anat percebent darrerament, com ara que espais que fins al moment havien estat espais de reflexió, construcció i debat feminista, esdevinguin espais susceptibles de treure’n rèdits electorals i polítics, tal com hem constatat les dones d’USTEC·STEs que participem des de fa temps en aquest tipus d’espais de diverses ciutats. Esperem que l’aparició de determinades forces polítiques, socials o sindicals en aquests espais, no oblidin aquesta dimensió contestatària.
Centrant-nos en el món educatiu, és cert que en els darrers anys s’han aprovat lleis com ara la Llei 5/2008 de prevenció de la violència masclista, la Llei 11/2014 de LGTBI, la Llei 17/2015 d’igualtat, a banda de múltiples normatives i acords internacionals. La realitat, tanmateix, és que legislar és fàcil, mentre que canviar la realitat no ho és tant. Des d’USTEC·STEs reclamem la consolidació d’una coordinadora en matèria de coeducació, alhora que exigim formació de tot el professorat en aquesta matèria, a fi de portar a la pràctica quotidiana mesures educatives i preventives per eradicar les violències contra les dones, contra les diversitats sexuals i per evitar tota discriminació.
El Departament d’Educació també incorre en un cert postureig, quan en l’actual convocatòria d’oposicions es demana a les opositores que la programació s’enfoqui en perspectiva de gènere tot i que la formació que ofereix sobre aquesta qüestió és pràcticament inexistent.
A més, el propi Departament resulta contradictori tenint en compte les polítiques tòxiques que està fent servir a l’hora de nomenar a dit al professorat. Deixar en mans de les direccions que una docent pugui accedir o mantenir-se en un lloc de treball deixa les dones en una situació de vulnerabilitat i les fa susceptibles de discriminació, especialment a aquelles professionals en estat de gestació o que tingui a càrrec persones dependents.
Per tot això, aquest divendres toca anar a la vaga. Contra les violències, contra les discriminacions i contra la incompetència en la gestió que ho possibilita.
