Ser dona a partir dels 70
«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.» Maria Mercè Marçal
Quan una dona té la sort d’arribar als 70 anys, observa que la seva opinió, el seu criteri, els seus interessos o desitjos es desdibuixen. Cal estar ben amatent per adonar-se que les propostes vitals que li arriben de l’entorn proper venen acabades, tancades, amb l’única opció d’acceptar-les o rebutjar-les. De la participació en la seva elaboració... en queda exclosa.
I apareix un tracte social, no extensiu, però si majoritari, de baixa valoració, d’infantilització, en el que altres persones s’atorguen el dret de dir-te el que et convé fer, menjar, vestir, opinar o creure. Qualsevol suggeriment pot ser escoltat, valorat, contrastat i si es creu oportú, incorporat a la nostra situació vital. Però la darrera decisió ha de ser sempre nostra.
Com en l’adolescència, aquest període de la nostra biografia, és ple de canvis fisiològics, psicològics i socials, formen part de la nostra naturalesa d’éssers vius (és una manera d’estar presents), aquests canvis ens sorprenen, ens desconcerten, fins i tot ens desequilibren, però estem vives!
En un dia com avui, 8 de març de 2019, les dones velles, apoderem-nos, creiem en els nostres valors, principis, desitjos i projectes i reivindiquem-nos com persones imprescindibles en una societat que serà plural, feminista, sostenible i plena de fraternitat o sororitat.
