L'Esperança de la Sororitat

Avui 8 de març tornem, un any més, a tenyir els nostres cors i carrers de color lila per dir prou a la xacra que suposa el masclisme dins la nostra societat i que, lluny d’acabar-se, sembla que cada cop té més recolzament i poder als carrers i a les institucions públiques. Sortim amb més força que mai per alçar la nostra veu de forma conjunta en contra d’un sistema que ens desvaloritza i ens desprotegeix davant d’obstacles i estereotips que, lluny de fer avançar la societat, ens fa retrocedir cap a un passat indigne; un passat pel qual les nostres àvies s’hi van deixar la vida, el cor i l’ànima.

L’onada feminista creix sense precedents i aquest any hem de cridar més fort que mai la necessitat d’erradicar el Patriarcat. L’Estat ha de garantir una igualtat efectiva entre homes i dones en tots els àmbits, especialment per les futures generacions que venen amb el sentit de la lluita al cor. Els hi devem una educació, carrers, justícia i vida Feminista, on se sentin lliures, segures i combatives, on puguin desenvolupar-se sense límits i marcar amb força la seva petjada. Necessitem, aquest any més que mai, la sororitat com a bandera, la sororitat cultural entre totes les dones sense raó ideològica, religiosa o moral perquè, totes juntes, som més fortes per aconseguir un futur inclusiu i plural.

Esperança s’escriu en femení i això, per davant de tot, és el que venim a reivindicar; l’esperança per no defallir davant d’un futur feminista i digne que faci honor a les que no estan perquè ens han sigut arrabassades i que vetlli per les que vindran. Solament amb un país feminista i unit, format en comú, podem afrontar de forma valenta i justa el canvi i reptes del futur. Uns reptes que requereixen, com deia Clara Campoamor “mirar al passat per construir el futur” un futur que, per descomptat, serà Feminista.