Les dones salvarem el planeta

Sabem que el canvi climàtic posa en risc la vida i que el responsable n’és el sistema capitalista, suma de l'explotació natural de recursos i territoris, i de l'explotació laboral basada en la divisió sexual del treball. També sabem que per a la seva subsistència necessita que gran part del treball de les dones no es remuneri i, per a això, que seguim uns esglaons per sota, absents en la presa de decisions.

Però com convertim aquesta guerra contra la vida en oportunitat? Com posem el futur a les nostres mans mentre uns pocs el tenen assegurat privadament als seus peus? Ens cal reaccionar i repensar el present. L´ecofeminisme, compost de dos termes “feminisme ecologista”, pretén reformular les regles del joc començant per superar la submissió de les dones, ja que som agents fonamentals per la sostenibilitat de la vida al planeta.

Al nord global, part del nostre treball resta invisible, infravalorat i exposat a la gratuïtat: el treball de cures, que és on es protegeix la vida. Tothom ha de menjar, necessita una casa, higiene, estimació… tasques que no són “productives” per a l'economia capitalista. Mentre que al sud creixen els refugiats climàtics i l'esclavatge, i es calcula que les dones en són el 80%. Triplement victimitzades per la seva dependència als homes, les cures i la dedicació a l'agricultura, les dones fan la cerca d'aigua, una activitat bàsica que perilla a l'Àfrica, el continent que menys contamina però el més amenaçat. I és allà, al sud, on es posen totes les mirades, on actualment s'estan cercant col·lectivament les solucions més sàvies per redreçar l'agricultura, des d'un coneixement ancestral, feminitzat i històricament menystingut.

L'ecofeminisme fa adonar-nos que només amb la implicació de les dones en la presa de decisions, amb justícia de gènere, es podran posar les bases de la reparació del canvi climàtic i la transformació del sistema que el provoca. el gènere com a element clau per a la transformació, feminisme per a la justícia ambiental, feminisme per a canviar-ho tot. perquè volem una vida que valgui la pena ser viscuda, com criden les companyes xilenes alçades contra tota explotació i opressió.

A nivell local suposa comptar amb una xarxa de serveis públics que ara no està pensada des de i per a una majoria d’usuàries de l’autobús -dones grans- o per a una majoria d’usuàries –mares treballadores- que necessiten una xarxa sòlida d’escoles bressol i d’estructures de suport a la maternitat, des de la planificació de pressupostos municipals amb perspectiva de gènere i amb implicació directa de col·lectius de dones organitzats. Acabar amb la segregació escolar també és una mesura contra el canvi climàtic. Perquè a menys segregació menys desigualtat, menys exclusió i més coneixement col·lectiu. I caldria que anés acompanyat d'un dels grans objectius planetaris: que totes les nenes del món estiguin escolaritzades. Però sobre la taula de la Paeria no hi ha ni un 1% d'ajut al desenvolupament.

Les terres de Ponent són un dels territoris amb més possibilitats per avançar cap a la sobirania alimentària, el dret a determinar les polítiques enfront el mercat agroalimentari abusiu que devasta la pagesia i desemboca en l'últim esglaó, els temporers, que són alhora refugiats econòmics i climàtics i que quan es tracta de dones temporeres s’han d’enfrontar a les discriminacions de gènere més crues. Defensar la pagesia és defensar el planeta, com ho és protegir els drets dels temporers i potenciar iniciatives de producció local.

La construcció de la República catalana també ha de guiar-se per polítiques de canvi de model de producció i consum ecològic amb projecció ecofeminista. És absurd pensar que el mateix sistema que ens ha dut fins aquest desastre sigui qui el redreci, tenim per endavant una gran tasca, fer visibles i possibles noves maneres de viure des de la solidaritat, la cura, el respecte i la confiança en un planeta limitat, que a la vegada ens ofereix grans possibilitats per posar la vida al centre.

Tenim a Lleida exemples de lluita ecofeminista en què ens podem emmirallar, com fan cada dia les pageses de l’Horta o les dones de la plataforma Salvem el Bosquet de la Bordeta, que amb una incansable i voluntariosa tasca de cura dels arbres han teixit aliances i enfortit el barri. I com farem a Lleida el 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, les estudiants, les treballadores, les mares, les àvies, les migrades, les dones amb diferents sexualitats, diferents capacitats i diferents somnis, juntes des del feminisme transformador que aquest any tornarà a prendre els carrers.

Per això fem una crida a participar de la manifestació unitària del feminisme anticapitalista, internacionalista i ecologista, a dos quarts de set a la plaça Vuit de Març de Lleida, sota el lema “Fins que valgui la pena viure!”