8M, encara més combatives

Un any més arribem al 8M fent les mateixes reivindicacions. Vol dir això que no hem avançat gens? En absolut, avancem cada dia més gràcies a l’empenta, la força i la determinació de tantes dones que són font d’inspiració per d’altres que entenen aquesta lluita i que com en una espiral infinita, seguiran sumant-se al moviment feminista. I sabem que avancem quan constatem noves victòries com ho han estat darrerament la consecució del Pla contra la violència de gènere de la Generalitat elaborat per les dones de la càmera, l’aplicació del Pla d’igualtat a empreses i institucions o com que cada cop més ajuntaments es sumen amb normalitat a la iniciativa de declarar feministes els seus municipis per defensar millor els drets femenins.

Són tants els fronts oberts pels que lluitar, tantes les circumstàncies femenines i feministes per millorar, per canviar o per eradicar que pot semblar que ens repetim. Així és, el missatge és el mateix: seguim lluitant per canviar uns conceptes socialment arrelats i normalitzats dins d’un marc mental heteropatriarcal que hem de subvertir.

Davant el discurs d’una utradreta rància i retrògrada que es destapa sense vergonya amenaçant la lluita pels drets socials i especialment els de les dones, en que s’intenta desprestigiar i menystenir les nostres reivindicacions i quan s’intenta inocular a l’inconscient col·lectiu una por irracional a la paraula feminisme, es quan més hem de estrènyer llaços entre nosaltres, abraçar la sororitat i amb més força i decisió sortir al carrer. En necessitem totes per a la construcció d’aquest nou paradigma. Ni ens invisivilitzaran ni ens aturaran. Estem mobilitzades i encara més combatives.

Un any més arribem al 8M fent les mateixes reivindicacions. Sí. La lluita segueix sent per ensorrar aquests murs d’injustícia, per enderrocar barreres invisibles que frenen el normal desenvolupament de la meitat de la societat. Barreres invisibles que ens releguen a llocs secundaris, terciaris, quasi amagats dins de qualsevol estructura jeràrquica empresarial, política i de tants altres àmbits. Barreres invisibles que permeten una bretxa salarial del 26% respecte als homes i que frega el 39% en el cas de les pensions femenines. Barreres invisibles que fan que les dones tinguin por a denunciar una violació per por a ser elles les jutjades. Barreres invisibles que ignoren la realitat de la violència masclista en totes les seves variants disfressant-la d’acte puntual, marginal... com si això només passés a països llunyans, a d’altres cultures, com si les morts i les denúncies fossin patrimoni de certes classes socials. Barreres invisibles que discriminen doblement les dones provinents d’altres països precaritzant encara mes les seves professions i creant recels i desconfiances cap a elles, aïllant-les socialment. Barreres invisibles que volen convertir les dones i les seves realitats també en invisibles.

Un any més arribem al 8M fent les mateixes reivindicacions. Sí. I seguirem així cada any mentre hi hagi una sola dona que no sigui respectada, valorada i recompensada com mereix, amb igualtat d’oportunitats i drets.

Des d’Esquerra Republicana i Jovent Republicà us animem, dones, a implicar-vos en la lluita feminista cada dia, sense por, i us convidem a participar aquest 8M en totes aquelles activitats que es convoquin i també a formar part de les manifestacions organitzades arreu. També donem suport a les vagues convocades i ens adherim a tots es manifestos, reivindicacions i denúncies que s’expressin a aquests actes.