I el 9, què?
Secretària d’Acció Sindical de la UGT-FICA de les Terres de Lleida
Ens trobem davant d'un nou 8 de març i tot continua igual. El nostre entorn evoluciona, el món canvia, però: i nosaltres? Seguim al punt de partida; cobrant menys, tenint pitjors llocs de feina i les pensions més baixes. I les dones només demanem una cosa: ser iguals. Ni més, ni menys; IGUALS!
Encara en la meva infància vivia les diferències entre germans, la dona era l'encarregada d'unes determinades tasques, que l'home no havia de fer només pel fet de ser del sexe oposat. Molts anys després continuo vivint fets similars, ja que hi ha moltes dones que estan estancades només per això, pel fet de ser dona.
Necessitem trencar aquest sostre de vidre que ens limita. No podem permetre que el nostre sexe freni la nostra carrera professional. Hem d'educar també als homes i fer-los saber que les dones podem fer la mateixa feina que ells. Hem de continuar lluitant i reivindicant el nostre lloc en la societat i en el mercat laboral. Tenim la necessitat i l'obligació d'aportar el nostre gra de sorra per construir una societat més igualitària. Hem d'acabar d'una vegada per totes amb la discriminació per raó de gènere.
Sense trencar tots aquests estereotips, mai aconseguirem acabar amb la bretxa salarial actual. Les dones seguim cobrant un 23% menys, tenim pitjors llocs de treball, major temporalitat, més problemes per conciliar la nostra vida laboral amb la familiar i pensions un 37% més baixes que els homes. Sense tenir en compte que les dones avui dia tenim un major índex de titulacions universitàries que els homes i molta més formació.
L'assetjament sexual i per raó de gènere als centres de treball encara avui és un element a ocultar i a amagar, però a la vegada tenim coneixement que és una pràctica molt estesa en l'actualitat. L'assetjament sexual i per raó de sexe té cara de dona.
Hem de lluitar per la implantació dels plans d'Igualtat a les empreses -actualment estan obligats per llei-, hem d'incidir en la negociació col·lectiva. SI o SI, les empreses han de disposar del plans d'igualtat on s'ha de permetre la presència de dones en els llocs de treball de responsabilitat, així com en càrrecs de presa de decisions. Hem d'aconseguir l'equiparació dels mateixos drets de la feina a temps complet que per al treball a temps parcial que vivim moltes dones i evitar l'abandonament de l'ocupació de moltes de nosaltres per dedicar-nos a la cura de les persones dependents.
Tot està a les nostres mans. També a les teves!
I ens trobem davant d'un nou 8 de març. Un 8 de març que hauria d'estar present tots els dies de l'any. És necessari implantar el plantejament de lluita contant, de reivindicació, protesta i mobilització tots els dies de l'any allà on toqui. Perquè no solament hem de sortir al carrer el #8M. I el 9, què? El dia 9 de març també seguim en lluita!