Les dones pageses són les protagonistes
Les dones pageses són les protagonistes en les explotacions familiars agràries de la transformació, creació i economia. La resistència, la constància i la perseverança és distintiu al nostre ADN. Eduquem els fills, treballem al camp i a casa i tot plegat és un gran benestar per la família perquè tot rutlla.
Aquesta setmana és la de la dona treballadora. Perquè hem de celebrar-ho? Doncs per visibilitzar allò que falta que tots en siguem conscients: la igualtat !
Sóc conscient que hi ha moltes dones que no veuen la desigualtat i tenen un rol complaent i es senten còmodes amb el seu ESPAI...
Jo, personalment, vaig treballar un estiu descans dels estudis amb17 anys en una empresa de roba.
Amb mi va entrar un noi jove com jo, els dos teníem el mateix destí que era ordenar factures per dates però ell mai anava a buscar les comandes només em cridaven a mi. Al principi vaig veure'm tota complaent " jo era l'elegida". Però va durar poc la meva falta d'observació.
Vaig protestar i em van fer fora explicant als meus pares el perquè. El meu pare no va dir res. Bé, sí va dir, demà a collir fruita. Ho recordaré sempre la meva mare em va dir: "Ben fet nena, no deixis mai que et rebaixin. Tu vals molt" Sempre la meva mare ha set la meva guia i orientació, una dona pagesa amb cinc fills i sobretot avançada al seu temps. Quan vas creixent t'adones de molt, moltíssim el sostre de vidre: el salari, els llocs de responsabilitat...
La dona sempre la volen per gestionar però mai per liderar. Un any més demostrem a la societat per aconseguir empoderar-nos i decidir com volen viure. Per això, ens cal tenir la capacitat de rebel·lar-nos i passar del conformisme amb la situació injusta totes i tots creient amb les capacitats. Em nego a viure en el món ordinari com una dona ordinària establint relacions ordinàries. Sense cap mena de dubte, l’escriptora Anaïs Nin no va ser una dona ordinària. La seva vida va estar sempre plena de polèmiques. No m'agraden els homes que temen la força de les DONES
En el sector agrari és d'un 20% de dones i un 80% d'homes, un desequilibri difícil de revertir si tenim en compte que només una quarta part dels joves que s'incorporen al camp són dones.
I tant que han canviat les coses de la generació de la meva mare i de la meva però encara queda molt camí per treballar! Tot just ho tenim molt present l'última manifestació pagesa de fa 15 dies a Lleida per reivindicar uns preus justos, un alcalde, un representant de la Federació de Cooperatives Agràries, un president de la patronal Afrucat, uns representants d'Asaja, de JARC i d'Unió de Pagesos i un jove de la Plataforma en defensa de la fruita dolça, cap dona al faristol?
Per això i moltes més coses aquesta setmana hem de tornar a celebrar les DONES PAGESES EMPODERADES.
