SEGRE

OBITUARI

Charles Yeager, la llegenda de l'aviació salvat a través dels Pirineus

Historiador, autor de ‘Les Muntanyes de la Llibertat’ (2008) i ‘Huyendo del Holocausto’ (2014)

Yeager va ser aviador de combat.

Yeager va ser aviador de combat.ANNA FARRÀS

Creat:

Actualitzat:

Aquest 7 de desembre moria a Los Angeles (Estats Units), als 97 anys, Charles Yeager, probablement la darrera llegenda viva de l’aviació mundial. Nascut l’any 1923, Yeager era mecànic a l’iniciar-se la Segona Guerra Mundial però l’any 1942 va aconseguir convertir-se en pilot. Destinat a Europa, aviat va destacar per la seva destresa en el pilotatge fins que el 5 de març de 1944 l’aeronau que pilotava fou abatuda a l’Aquitània francesa. Membres de la resistència francesa l’amagaren i l’ajudaren a arribar a Sent Biat (Alta Garona), des d’on va creuar a peu els Pirineus perseguit per guardes nazis. En arribar a Espanya fou detingut a Bossòst i traslladat a Sort. Després de ser registrat a la presó, fou allotjat a l’Hotel Pessets i dies després va ser conduit a Madrid passant per Lleida i Alhama de Aragón. Finalment, el govern espanyol li va permetre volar a Anglaterra, des d’on va reincorporar-se als combats. Durant la contesa va esdevenir “as en un dia” després d’abatre cinc avions enemics en una mateixa missió i 13 en total.

No satisfet amb aquestes gestes, durant els anys posteriors va engrandir la seva llegenda. Va contribuir al desenvolupament dels vols espacials i va volar en més de 150 avions militars, registrant més de 10.000 hores a l’aire. El 14 d’octubre de 1947 va esdevenir el primer humà a traspassar la velocitat del so, en un vol que va tenir lloc al desert de Califòrnia. Més tard, es va convertir en formador d’astronautes per la NASA alhora que seguia amb la carrera militar que el va portar al generalat.

La trajectòria d’aquest pilot nascut a les muntanyes de Virgínia de l’Oest aviat va centrar l’atenció del món de la literatura i el cinema nord-americà. La vida de Yeager va esdevenir la protagonista de la novel·la Lo que hay que tener (Elegidos para la gloria), de Tom Wolfe, que va tenir la seva versió cinematogràfica a la pel·lícula del mateix nom, on l’actor Sam Shepard dona vida al pilot. Després de retirar-se, la vida de Yeager discorria plàcidament entre les seves nombroses activitats públiques arreu del món i la seva gran passió, la pesca del salmó a Alaska. L’any 2010, després d’haver-ho intentat en altres ocasions, Yeager va acceptar la proposta de visitar Sort aprofitant un dels seus viatges a Europa. No va ser senzill però, finalment, amb l’ajut del llavors alcalde de Sort, Agustí López, ho vam aconseguir. Uns mesos abans de la visita, Victòria, la seva segona esposa, va enviar a Sort a uns amics per tal de conèixer de primera ma el nostre propòsit. La reunió deuria anar molt bé perquè des de la mateixa taula del restaurant on dinàvem, Karen Thornton, una destacada productora de sèries de televisió nord-americana, va trucar a Califòrnia per despertar Victòria i informar-la que érem gent seriosa i que la proposta d’homenatge que volíem organitzar valia la pena.

Des d’aquell moment van començar els preparatius que culminaren amb la visita de Yeager a l’octubre d’aquell any, no sense haver de superar algunes extravagants peticions de Victòria. Durant dos dies vaig acompanyar pel sud de França, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà Yeager i l’equip que enregistrava una pel·lícula sobre la vida del pilot. Junts vam recórrer els indrets per on va discorre l’evasió que va protagonitzar el 1944 fugint dels nazis. Entre seqüència i seqüència, equipat dia i nit amb una gorra posada a l’inrevés, Yeager no treia la vista de les aigües de la Garona i de la Noguera Pallaresa mentre preguntava pels peixos que s’hi podien pescar.

El 14 d’octubre la cita va ser a Sort en una data amb especial significació per a Yeager i per a l’aviació, ja que es commemorava el 63è aniversari del vol amb el qual va superar la barrera del so. Va voler celebrar a Sort l’aniversari del més cèlebre dels seus vols gaudint del repertori musical ambientat en els anys quaranta del grup Divinas. Va tornar a dinar al Cafè Pessets com havia fet 67 anys abans i va saludar, a la porta de l’establiment, la senyora Paquita Farré, esposa de qui era propietari de l’Hotel l’any 1944, la persona que probablement llavors li havia servit l’àpat.

L’endemà Yeager va viatjar fins a Lleida. Davant de l’edifici de l’antic Hotel Palace va enregistrar una nova seqüencia explicant els records del seu pas per la ciutat. Vaig acomiadar-me dels Yeager a la carretera de Saragossa, ja que es dirigien a Alhama de Aragón. Ara ens arriba la notícia de la mort de Charles Yeager mentre la pel·lícula sobre la seva vida malauradament continua sense estrenar-se.

tracking