Defensor de la pau i la justícia social

Ens acaba de deixar, massa aviat, una gran persona. Les persones que vivim a les Terres de Ponent sempre estarem en deute amb l’Arcadi. Va venir centenars de vegades a fer alguna conferència, no deia mai que no. A la Universitat de Lleida va venir moltes vegades, sempre que se li va demanar, era molt generós amb el seu temps i coneixements i els oferia a tota persona que li volgués escoltar.

El professor Arcadi Oliveres ha estat un gran analista de la nostra societat. Així ho ha demostrat en els seus diferents llibres com en els milers de conferències que ha realitzat. Per això intentaré mostrar, molt breument, el seu perfil a partir dels seus escrits, ja que penso que descriuen sintèticament el pensament de l’Arcadi, en els àmbits econòmic i social.

De forma breu es podrien assenyalar els àmbits que li van preocupar al llarg de la seva vida i els va denunciar des dels diferents àmbits (conferències, escrits i entrevistes). La manipulació de la informació, ja que aquesta és controlada des del poder. La manca de democràcia real i l’existència de la democràcia fictícia, de façana. La cultura per la pau: ni un euro a despeses militars.

La crisi permanent del sistema econòmic, en què la solució sempre passa per reduir la renda als sectors més febles i recolzar el segment més ric, el que pren les decisions de política econòmica a seguir. Vivim immersos en diferents crisis: una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent: la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors i una crisi de les democràcies. Totes aquestes crisis no s’han produït per generació espontània, són la conseqüència d’un procés de potenciació dels valors neoliberals, de potenciació de l’individualisme, de concentració de la riquesa, de concentració de poder i d’avarícia humana.

Però l’Arcadi Oliveres no solament feia denúncia del mal funcionament del model econòmic capitalista actual, també oferia solucions. Tenia molt clar que “no es canviarà si no canviem d’actituds i de valors i fem que massivament es reclami la justícia social. Si volem canviar de pensament i de manera de fer, o canviem els paradigmes i els valors o no canviem res”. Així doncs, destaca la importància de l’educació i els valors que es transmeten a les noves generacions, per això li agradava tant anar a fer conferències als centres educatius.

L’Arcadi Oliveres va reivindicar l’activisme, no estar quiets. “Per conèixer el món en el qual vivim i saber què hi podem fer necessitem convertir-nos en actors i agents d’aquest canvi. Ens cal estar ben informats, participar de la vida política, treballar en nous valors i nous models, anar cap a una cultura diferent del treball. Conèixer i actuar, per buscar un altre món, almenys a escales locals sense ser del tot maximalistes, ja que els canvis requereixen el seu temps: de baix cap a dalt. La responsabilitat per als canvis ha de ser tant a l’esfera privada com a l’esfera pública.

Individualment i col·lectivament. Sense deixar mai de ser crítics. Perquè el canvi és, sobretot, moviment.” Canviar el món depèn d’una actitud compromesa, sumant- hi una bona informació, uns objectius clars, una capacitat d’organització i ganes de treballar (que al bon amic Arcadi no li van faltar mai). També va destacar, dins de l’activisme, la importància de la desobediència civil per transformar la realitat: “Hem de militar en les ONG (i moviments socials), hem de canviar l’opinió pública sobre el tema migratori i sobre tantes altres coses, hem de ser consumidors responsables i hem de pensar també que les nostres finances són ètiques.” S’estimava molt la seva terra, per això defensava la independència de Catalunya i va lluitar pel dret a l’autodeterminació.

En l’àmbit específicament de l’economia també tenia molt clara la senda que s’ha de seguir: davant d’una banca tradicional que són uns estafadors i manipuladors proposa que es potenciï una banca ètica. Davant del model capitalista extractivista i depredador s’ha de potenciar l’economia social i solidària, el cooperativisme, en què les persones estan al centre de l’activitat i no centrar el model en la maximització dels beneficis.

Davant del consumisme excessiu, suprimir les despeses inútils, innecessàries: consum responsable. Davant d’un model productiu altament contaminant i que està exhaurint els recursos naturals és necessari implementar mesures anticontaminació i, sobretot, un model productiu de decreixement. Davant de la desigualtat entre dones i homes, potenciar l’equiparació en tots els àmbits.

Davant dels processos de concentració de riquesa, l’alternativa passa per redistribuir la renda, que en realitat aquesta hauria de ser la veritable tasca de l’economista i de l’economia. Un instrument important del sistema és el sistema impositiu progressiu (que paguin més els que més guanyen, perseguir el frau fiscal i els paradisos fiscals, en realitat els “caus criminals”). Davant la impossibilitat que el sistema econòmic generi ocupació per a tothom és necessari el repartiment del treball i la implementació de la renda bàsica universal com a instrument redistributiu, de cohesió social i alliberament de les persones. Per finalitzar, voldria introduir una reflexió del mateix professor Arcadi Oliveres: “El capitalisme financer és pervers i genera desigualtats i injustícies.

El capitalisme mata! Davant d’això, per què no ser un antisistema? Per què no canviar-lo si no funciona? Tenim dret a fer-ho. I tenim eines, recursos i capacitats per plantar cara a les diferents crisis i caminar cap al canvi, que ja és del tot necessari.” Sempre va tenir un bri d’esperança, per això davant de la pregunta “és possible un altre món?”, responia: “Crec que sí. I crec que, a més, és necessari davant l’accelerada degradació del nostre planeta. Davant d’un món altament militaritzat hem de treballar en la cultura de la pau. Un primer pas està en l’objecció fiscal.”

Com a resum, un desig que va manifestar l’Arcadi Oliveres al programa El convidat (2013): “Dignitat vital per a tota la humanitat.”