Terra d'aigua residual

Lleida és terra d’aigua. En tenim molta, la suficient per garantir any a any el conreu que abunda a les nostres planes. Però el debat de l’aprofitament de l’aigua és damunt de la taula. És més, mai ha deixat de ser-hi. Al darrer número de Vint-i-dos vam veure que un dels avantatges de la tecnologia associada al 5G serà garantir el futur de l’agricultura, dotant-la d’eines d’estalvi i d’optimització. Ens permetrà poder estudiar minuciosament cada un dels racons dels nostres camps per decidir quins necessiten reg i quins no. Arribarà en un moment determinant i crític dels efectes del canvi climàtic i, d’ara endavant, agricultura i ecologia hauran d’anar de la mà.

Torno a l’aprofitament. En aquest número hem parlat amb una eminència científica, Damià Barceló, de Menàrguens. És director de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (ICRA) i acaba de ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat d’Almeria. Barceló ens parla de la importància que ja té l’aprofitament de l’aigua en molts racons del planeta. A l’Aràbia Saudita, per exemple, molta part de la del reg l’extreuen de les aigües residuals. Ens sembla molt llunyà, però el 50% de la que baixa riu avall pel Llobregat prové de depuradores. Ara ja no ens sembla tan llunyà. L’aprofitament de l’aigua és i serà un dels grans reptes de futur de la nostra societat. És un bé escàs i els efectes del canvi climàtic ens obligaran a preveure una obtenció més complicada i imprevisible de l’aigua de la pluja. L’ONU ja ha alertat que pels volts del 2030 la meitat de la població mundial viurà amb escassetat d’aigua. Així doncs, podrem viure reciclant l’aigua residual, la que baixa pels nostres vàters o la que surt de la indústria dels polígons? Podem pensar que no, però la ciència treballa incansablement per tractar aquesta aigua bruta cada cop amb més eficiència perquè ens acabi retornant en un cicle sense final.