Alerta de seguretat

A principis de l’era de l’internet popular, quan va arribar a les nostres llars, l’única preocupació era la de tenir un bon antivirus, per evitar que ens entréssin al nostre ordinador. Però això, a nosaltres, no ens podia passar. Amb els anys, i al mateix temps que descobríem els programes de compartició massiva d’arxius, també coneixíem nous conceptes, com els troians o els programes spyware. Això ja ens començava a preocupar una mica més.

Ja han passat dies, de tota aquella explosió de continguts i descobriment d’un nou món. I nosaltres, particulars i empreses, hem anat seguint la nostra transformació digital, accelerada en cas de pandèmia, i apostant per noves solucions, com l’emmagatzematge i els serveis al núvol que haurien de ser segurs i xifrats. Però no sempre és així.

Paral·lelament, i com a particulars, com més anys passem a plataformes i xarxes, els nostres perfils estan més exposats. Qui recorda on vam donar el nostre correu electrònic l’any 2002 per entrar en una plataforma que ja no existeix? Qui sap si aquest correu nostre forma part d’una llista de correus a la deep web? I qui sap si en algun moment vam donar una contrasenya que hem anat repetint al llarg de diversos registres en altres plataformes? On és i qui la veu, aquesta contrasenya? Estem exposats.

Això ho aprofita la ciberdelinqüència, un negoci criminal que ja mou més diners que la venda d’armes i de drogues, que s’ha especialitzat a realitzar accions ràpides i contundents. Segresten arxius d’empreses, vulnerables o no, i en demanen un rescat ràpid. I això, si ho apliquem a atacs massius des de qualsevol racó del planeta, podem suposar la quantitat ingent de diners que mou. Ja no es tracta de què ens pugui passar o no.

Es tracta, com diu l’expert en ciberseguretat de SEMIC que entrevistem aquest número, d’estar previnguts per quan això ens passi.