Rellotges solars: El món en una ombra

I també la civilització. El temps és un d’aquells ítems de la humanitat que ens va permetre passar d’una societat circular a una societat lineal, a una societat que progressava. Es pot atribuir a la invenció de la impremta de Gutenberg, de la oralitat a l’escriptura o també al descobriment que amb un pal la nostra ombra avançava o retrocedia al llarg del dia. Va ser la primera noció del que anys més tard coneixeríem com hores i minuts, i també dies i mesos, i anys, i solsticis, i calendaris. I amb això els homes –i les dones– van ser més a prop de la raó i de la ciència. I de l’agricultura. I potser també dels missatges de Déu. Però potser tot això era el mateix.

En aquest número ens hem apropat a la granja Pifarré per veure com estudiants han creat un rellotge de sol, des del seu plantejament fins a l’execució i comprovació. Una feina que no es basa a consultar vídeos del YouTube –que també–, sinó a posar en pràctica tots aquells conceptes apresos a classe. Passar de la teoria a la pràctica, del full en blanc a l’escaire i al cartabó i de la pissarra al camp obert. El resultat el veureu al reportatge central de la revista, en què descobrirem també nous vells conceptes com el gnòmon.

Però aquest rellotge de sol no és una simple casualitat d’un professor i el seu exèrcit de futurs científics, sinó la demostració fefaent de la importància dels projectes educatius. De la importància d’excitar l’alumnat amb propostes divertides i lúdiques fora de l’aula que comportin treball grupal i l’ús i enllaços de tot el coneixement après.

Per això cal que hi hagi una bona base, apresa a l’aula, a còpia d’esforç i sacrifici. En base a destriar el gra de la palla i de crear la millor fornada de científics i professionals de casa nostra. Ens hi va el futur, i avui en portem un petit exemple.