Trencant murs
CTO & Strategy Advisor Senior
ALEX MOGA
He tingut l’oportunitat d’escoltar la xerrada Mirant cap al futur. Societat i Indústria 4.0 d’Antoni Garrell. Descriu amb absoluta claredat els canvis que la tecnologia està provocant a la nostra societat, i ofereix elements per transformar el model productiu a Catalunya. Segons el ponent, els elements d’impacte sobre la nostra societat són:
- Una societat tecnodependent. La dependència del model productiu i l’humà amb la tecnologia és indissoluble.
- Hipermèdia, que utilitza les xarxes com a font de coneixement.
- Una societat informada. Mai com ara hem tingut tanta informació a la nostra mà per gestionar.
- Ràpida. Vivim un present accelerat i exigim valor amb una celeritat que el model productiu actual no és capaç de gestionar.
- La Intel·ligència Artificial i els robots són instruments imprescindibles que comporten riscos i amenaces a les estructures laborals del model productiu.
- Relativa. La tecnologia i els elements que provoquen l’acceleració ens han fet perdre els valors de l’estructura i trencar línies que sobrepassen l’ètica.
- Una societat condicionada per l’exposició pública.
- Una societat superficial que es mou majoritàriament pel titular i que pot provocar tensions.
- Conscient de la necessitat d’un equilibri de creixement sostenible. La crisi climàtica que vivim ens interpel·la a tots, i cada vegada més persones són conscients i sensibles amb aquesta amenaça.
- La col·lisió intergeneracional. Avui el futur de la nostra societat el decideixen els estrats poblacionals més estables, allunyats del coneixement real dels dèficits i dificultats amb què el projecte de vida resulta molt dificultós.
Catalunya encara és lluny d’aconseguir una transformació digital eficient. Cal un model trencador que camini amb fermesa cap al canvi
És evident, si aprofundim en cadascun d’aquests deu elements, que l’impacte sobre les persones està provocant l’acceleració transformadora més gran que la humanitat ha viscut fins avui. En tan sols deu anys no hi ha àmbit o element que no s’hagi vist transformat. I, doncs, la pregunta és: hem transformat amb la mateixa acceleració els instruments troncals que faciliten una transició justa i equilibrada al país? La resposta, evidentment, és que no.
Avui, l’administració pública encara no ha fet els deures, les estructures socials de defensa i garantia d’aquest equilibri no s’han vist liderades per fer aquesta transició i el model productiu de Catalunya, basat en pimes, encara està lluny d’aconseguir-ho. El resultat és, avui, que la ciutadania, les empreses, els autònoms i la societat, en el seu conjunt, es troben en una incertesa incremental que provoca comportaments, rebuig i canvis en les persones i en les societats, que juguen en benefici de l’autoprotecció.
Si volem començar a invertir les tendències i oferir llum d’oportunitat, necessitem un model disruptiu que sàpiga llegir d’on venim, que decideixi cap a on volem anar i ens acompanyi, al conjunt de la societat, a les oportunitats que aquest canvi de model ofereix, perquè les oportunitats hi són, i són grans. Per a tothom! //
