De les xarxes intel·ligents als serveis del futur

Darrerament hem sentit parlar molt de digitalització, de la necessitat d’una nova cultura digital que millori l’horitzó econòmic o de com fer que la tecnologia sigui un instrument que posi al centre les persones. Han aparegut amb força expressions com “humanisme tecnològic” i la preocupació per un ús ètic de les eines tecnològiques és cada cop més gran.

La pandèmia que vivim, i que tot apunta que continuarem patint durant un temps, ha forçat certs processos de tecnificació i automatització de tasques que ràpidament hem anomenat com a transformació digital, però que cal avaluar amb cura i valorar si realment han suposat una digitalització positiva (amb un canvi cultural més ampli) o simplement han estat accions obligades per la situació de confinament.

Ara és el moment de donar un impuls als serveis digitals. No parlem només de tecnificar, automatitzar o utilitzar les possibilitats del “cloud” o el “blockchain”. Ens referim a la construcció de solucions que, utilitzant la millor tecnologia disponible, aportin eficiència, eficàcia, simplicitat i senzillesa a processos o contextos específics

Superar aquest llindar ens aboca a una reflexió sobre allò que volem produir, com ho volem produir, i sobre tot, quin valor afegit volem que aporti. Tant se val si es tracta d’una producció material o d’un altre tipus de procés productiu (intel·lectual, artístic, operatiu...).

En aquest sentit, el valor de les dades, tant àmpliament comentat durant els darrers temps i que s’ha consolidat en el “big data” com a concepte central de la nova cultura digital, no és suficient. L’explotació de les dades ha d’anar seguida de processos de tractament de les mateixes que permetin, en primer lloc, obtenir informació i, a mig termini, generar coneixement. La intel·ligència artificial i la capacitat de les màquines per aprendre (simulant i emulant els processos d’aprenentatge humà) constitueixen el veritable rovell de l’ou dels serveis digitals.

Les xarxes de telecomunicacions intel·ligents (com la 5G) incorporen justament el concepte de servei digital en la seva concepció. Ja no es tracta només d’oferir la millor connectivitat, a la màxima velocitat i al menor cost , sinó que hem d’adaptar la xarxa als serveis que s’hi despleguin. En aquest punt, és tan rellevant el que es desplega com les infraestructures que ho fan possible.

Avui dia hem iniciat el camí cap a la incorporació i creació d’aquests nous serveis que ja se’ns anuncien plenament a través de plataformes de continguts digitals o xarxes socials, però l’eclosió definitiva ha de venir de sectors tan importants com la nova indústria 4.0 , la mobilitat intel·ligent (no només restringida als vehicles connectats i/o autònoms), la logística, l’entreteniment de darrera generació i, sobre tot, l’extensió de la connectivitat a les àrees rurals.

Aquest canvi de paradigma ha de suposar un gran salt en sectors claus per al territori com la salut, però també per l’agricultura i la ramaderia. Les xarxes intel·ligents poden generar millores substancials en l’eficiència, permetent una planificació basada en dades, no només estadística, sinó predictible i flexible.

Per a fer-ho possible i que no es quedi en un simple salt infraestructural, és necessari que aquest procés s’acompanyi del desenvolupament d’una indústria dels serveis digitals que sàpiga aprofitar la tecnologia implantada d’una manera real. La creació d’ecosistemes que aportin valor afegit als serveis existents és el que veritablement impulsarà la nova cultura digital i per tant afavorirà la millora dels processos productius.

La iniciativa de les Àrees 5G a Catalunya és un clar exemple de construcció de serveis digitals. El desplegament d’infraestructures 5G més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona ha de servir no només per dotar de millor connectivitat al territori, sinó també per descentralitzar l’ecosistema de producció de serveis digitals. Per tal d’aconseguir-ho cal una acció transversal que incideixi tant en la tecnologia (infraestructures) i en les seves capacitats com en el treball col·laboratiu amb tots els actors implicats per arribar a desenvolupar nous serveis diferents, innovadors i generadors de valor afegit.

Ens trobem, doncs, davant d’una bona oportunitat per a generar noves palanques econòmiques incorporant en aquest procés la visió humanista que permeti activar processos de digitalització en benefici de la ciutadania.

Lleida té tots els actors i instruments per a fer la millor de les transicions digitals. Cal aprofitar la riquesa de la zona i el seu potencial en sectors clau per al país (agricultura, ramaderia, industria localitzada o turisme) per a expandir el nostre ecosistema digital, descentralitzar-lo i poder oferir també nous serveis digitals a la resta del món.