Especulant amb la mobilitat urbana

Especular significa reflexionar sobre quelcom que no es coneix amb seguretat, però també comprar un bé o producte per revendre’l a major preu i obtenir rèdit econòmic. En termes urbans l’especulació és un fenomen crític perquè tendeix a copar un determinat bé públic impossibilitant el seu ús per part de la ciutadania. Un clar exemple n’és la compra de sòl urbanitzable, o fins i tot d’habitatge, per esperar que pugi de preu i després vendre al millor postor. En termes econòmics vindria a ser una disfunció causada per la regulació pública dels anomenats béns mixtes, és a dir que requereixen d’una autorització o llicència expressa, especialment quan aquests són escassos.

Però l’especulació mai s’ha restringit al sector urbanístic. Molts altres sectors la pateixen, sent el cas més sonat actualment el de la mobilitat urbana. Centenars d’startups competeixen per llençar noves apps que ofereixin serveis per desplaçar-se. Dintre de l’ecosistema MaaS, acrònim anglès per mobilitat com a servei, trobem casos com la contractació de vehicles amb conductor, la compartició de trajectes, o el lloguer de vehicles per trajectes curts (cotxes, furgonetes, motos, bicis, patinets, etc.), per posar només alguns exemples.

Lleida va donar 200 llicències per operar amb patinets elèctrics a la ciutat, que van servir per incrementar el valor de la companyia

I és en aquest context on cal anar especialment en compte. El transport urbà és competència municipal i l’operativa d’aquestes empreses requereix de llicència atorgada per l’ajuntament. Ser el primer en arribar al mercat, o el primer en aconseguir llicències, garanteix usuaris i per tant futurs rèdits econòmics provinents de l’explotació de les mateixes. Aquest fet explica els intents empresarials d’aproximar-se a les autoritats públiques venent futuribles i demanant autoritzacions per operar. Posseir llicències pot incrementar el valor d’una empresa, especialment quan són escasses. I això és especialment llaminer si es cerca un increment sobtat del valor de la companyia.

Implementar el sistema de mobilitat promès, passa a ser un tema secundari. I si no preguntem-nos on han anat a parar els patinets elèctrics que ens van prometre per Lleida. A mitjan 2019 s’anunciava ostensiblement que la Paeria donaria 200 llicències a l’empresa LMTS Goflash Spain S.L., i que aquesta començaria a operar a la capital de ponent. A finals d’any, curiosament, el projecte quedava paralitzat. L’empresa havia canviat de nom, quedant integrada en una startup alemanya, Circ, i posicionant-se com una de les empreses líders del sector a Espanya. No obstant sembla que els números seguien sense quadrar, i es va començar a negociar la venta de Circ a algun dels gegants internacionals del sector. Les llicències atorgades van servir clarament per incrementar el valor de mercat de la companyia adjudicatària, però els lleidatans no han vist encara un sol patinet a la ciutat.

De fet, ara que ho veig, potser he errat i he acabat utilitzant la primera accepció del verb especular. O no?