Els Graus Universitaris han mort

Antecedents. L’any 96 em van regalar el primer mòdem i vaig entrar a Internet per primer cop. Feia cinc anys que experimentava amb un PC, abarallant-me diàriament amb MS-DOS. Uns mesos abans va aparèixer el Windows 95. Tot un canvi de paradigma a escala informàtica. Dir, per contextualitzar, que l’any 84 ja em van regalar un Spectrum ZX. Anys més tard vaig començar a millorar el meu itinerari personal a través de la UOC. Durant tres anys vaig familiaritzar-me amb l’educació a distància. Va ser un èxit en l’àmbit acadèmic que em va servir, també, per treure’n moltes conclusions.

Any 2007. El següent canvi a escala informàtica amb repercussió personal es va produir l’any 2007. Per què? Aquell any vaig conèixer Google i Steve Jobs va presentar l’Iphone. Va néixer Twitter, vaig descobrir Facebook i naixia el Bitcoin. I la Ley de Moore es consolidava com a precepte i base de futur. En una dècada passava a poder conèixer gent de qualsevol punt del planeta.

Dècada 2010-2020. Hem vist com els patrons de comportament i de consum, tan personals com familiars, han canviat dràsticament. Avui tots tenim un smartphone i les apps són elements d’acompanyament en tots els àmbits de les nostres vides. Ens han etiquetat generacionalment. Constatem com l’estructura econòmica dels nostres pobles i ciutats s’ha transformat amb l’arribada de gegants tecnològics com Amazon i com la financerització dels nostres consums els paguem a terminis i en targeta. Avui, un servidor, s’ha pogut formar al MIT (Massachussets Institute of Technology) de Boston. Qualsevol persona, a preus molt reduïts, es pot formar en universitats de tot el món, sense que l’idioma i la distància ho impossibilitin. En tan sols deu anys el salt que hem fet és immens. Tots aquests canvis són l’avenç més gran que la humanitat hem viscut. Això ens interpel·la i ens obliga a tots, sense exclusió. Donar l’esquena a aquesta realitat ens porta a una sensació d’inseguretat, de pors i tancament personal que ens condemna i hipoteca el nostre projecte de vida personal.

Dècada 2021-2030. No m’atreveixo a parlar del que vindrà a curt, mitjà o llarg termini. Els canvis són immensos en tots els patrons amb els quals ens hem educat i crescut. Però n’hi ha un que és clau i que ens pot ensenyar a llegir a la pròxima dècada: el nou model educatiu mundial. Comencem a interioritzar que el títol (universitari o professional) no acaba mai. El gran canvi en el model educatiu que arriba és que passarem de posar el Grau Universitari com a porta d’entrada al mercat laboral, a un nou model basat en la capacitació de les nostres potencialitats i fortaleses professionals, amb un reconeixement d’aquestes a través de microcredencials. Aquest model ja ha arribat. Tota persona té un talent, i des d’aquí recomano que el potencieu com a objectiu nuclear per sobre dels mantres conservadors i reflexions analògiques que us puguin fer. //