Les dones i l'enginyeria
Enginyera informàtica i delegada de Dones COEINF a les Terres de Lleida
Tinc 24 anys i en fa tres que vaig acabar la carrera d’enginyeria Informàtica. Vam començar cinc dones d’un total de seixanta persones. Si no m’equivoco, de la meva promoció, només dues vam acabar la carrera. Durant anys va haver-hi l’absurda creença que les enginyeries estaven pensades per al sector masculí, deixant un altre tipus de carreres per a la resta, ja fos perquè es creien més dures o per costums de l’època. Per sort hem anat avançant, encara que no tot el que hauríem.
Si mirem cap endarrere podem esmentar el nom d’alguna dona, com Grace Murray (1906-1992), que va començar a trencar amb aquests pensaments erronis. Era militar, científica de computadors i dona; tres qualitats que no tenien cabuda en la ment de moltes persones. Murray, entre d’altres, va iniciar un camí que moltes altres avui seguim. Una altra referent és Margaret Hamilton, científica computacional, matemàtica i enginyera de programari. Gràcies a ella avui podem parlar d’enginyeria del programari, ja que ella va encunyar aquest terme per a diferenciar-nos dels enginyers de maquinari.
Avui, en ple teletreball, usem les nostres xarxes per a estar connectats, i hauríem d’agrair a Hedy Lamarr (nom artístic de Hedwig Eva Maria Kiesler) els seus invents, els quals van donar peu al que avui coneixem com a tecnologia Wi-Fi. També usem cada dia l’ordinador, i hauríem d’esmentar l’equip Top Secret Rosies, format per Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Frances Bilas Spence, Marlyn Wescoff Meltzer i Ruth Lichterman Teitelbaum equip de matemàtiques que van programar l’ENIAC, el primer computador electrònic.
Per què m’he esforçat en escriure els noms de totes elles? Perquè la premsa o les editorials han decidit ocultar-les, o nomenar-les pels seus invents i no pels seus noms o, fins i tot, darrere del nom dels seus marits. És una de les raons per les quals sovint no se’ns passen pel cap referents femenines en el sector cientificotècnic.
Personalment em vaig sentir molt abrigallada a l’hora de decidir el meu camí acadèmic, quan vaig saber des dels deu anys que voldria estudiar aquesta enginyeria. Vivim en una societat on encara no s’entén que estudiar o dedicar-te a una cosa relacionada amb les noves tecnologies no té cap relació amb el gènere i que això s’hauria d’anar canviant per a deixar enrere els perjudicis. Totes les persones som vàlides per a defensar i perseguir allò que desitgem, i sentir que la societat canvia, anima a totes les dones a estudiar allò que ens remou.
Un avanç que ajuda al fet que altres persones s’animin a estudiar aquest tipus d’enginyeries.