La regulació de criptoactius

Si fem una ullada enrere, encara ressonen els crits i el descrèdit que tothom va donar al bitcoin quan va començar a popularitzar-se. Tot i que encara compta amb reticències oficials, el bitcoin ha aconseguit, entre multitud de fites històriques, l’existència de criptoactius i fer emergir la tecnologia que el sustenta, la cadena de blocs o blockchain. Avui les principals entitats financeres, així com corporacions privades d’arreu del món, treballen amb aquesta tecnologia de base molt més ràpida, segura, escalable i transparent que l’estructura client-servidor.

La Comissió Europea, sense saltar-se el savoir faire polític que la caracteritza, ha posat sobre la taula la primera proposta de regulació de criptoactius sota el títol Marc de la UE per als criptoactius. Es podria pensar que som davant de la més important transformació del sistema financer i monetari des de l’acord de Bretton Woods, però la realitat és que encara som lluny d’aquest objectiu tan necessari com imprescindible.

Aquesta proposta de regulació solament s’emmarca en criptoactius stablecoin, és a dir, estables. En altres paraules, solament regula aquells criptoactius que siguin creats sota el parany d’actius FIAT; institucionalitzats, controlables i dominats.

L’evidència d’aquesta afirmació es dona amb els quatre objectius generals que es plantegen: (1) Proporcionar seguretat i claredat jurídica per tal de promoure el desenvolupament segur dels criptoactius i la utilització de la Tecnologia de Registres Descentralitzats (TRD) en els serveis financers; (2) Incentivar la innovació i la competència lleial mitjançant la creació d’un marc propici per a l’emissió de criptoactius i la prestació de serveis relacionats amb aquests; (3) Garantir un alt nivell de protecció dels inversors i dels consumidors i d’integritat en el mercat; (4) I suprimir els riscos per a l’estabilitat financera i la política monetària que podrien derivar-se d’una major utilització dels criptoactius i de la TRD.

L’ADN de la regulació ens diu que té un recorregut limitat, entre altres motius perquè n’exclou els principals criptoactius com bitcoin, Ethereum, Cardano, Polkadot i tants altres que són l’essència d’una nova escola d’economia mundial, la criptoeconòmica. És criticable que aquesta regulació es projecti en la defensa de l’statu quo quan la ciutadania i els europeistes esperem i desitgem que Europa lideri per no caure en la dependència dels uns i els altres.

Al mateix temps és lloable la valentia de la Comissió Europea per fer front a una realitat que sobrepassa tota institució pública i organització política, però l’autoprotecció subministrada i de curta mirada no aturarà la creixent confiança en bitcoin com a reserva de valor, no aturarà la inversió creixent en criptoactius (criptomonedes) com Ethereum, ni la popularització d’altres actius digitals que ofereixen intangibles de valor que impulsen i tutelen la transformació digital que la mateixa Comissió Europea projecta. //