S'obre la porta, entres?
Durant molts anys hem sentit que cal digitalitzar l’economia. Mentrestant, en altres latituds del món s’estan creant projectes digitals i digitovirtuals que estan assentant les bases d’una nova economia; la tecnologia i la seva aplicació ens duen cap a un sistema econòmic dual, l’economia “de la tangibilitat” del món físic i la nova economia digital, de “la intangibilitat”. Els països més avançats del món estan creant el futur domini econòmic del món.
Desenvolupen noves oportunitats i nous mercats de capital amb la tecnologia com a base, com blockchain, IA, aprenentatge profund, robòtica, RV, ciberseguretat. Paral·lelament, la resta de països encara treballen per digitalitzar processos que difícilment podran aconseguir finalitzar. El debat és llarg, però mentrestant uns construeixen la nova economia digital i la resta inverteix el temps amb parlaments i discursos per digitalitzar l’economia “de la tangibilitat” que la majoria no podrà aconseguir mai, ja sigui per capacitat econòmica o la manca de coneixements.
Un exemple. Una petita part de la joventut renuncia a entrar al sistema formatiu universitari, ja que no veu necessària una excursió formativa de tants anys sense garanties. Allunyats del sistema s’empoderen i es dissenyen la seva pròpia carrera formativa, desitjada, motivada i especialitzada per accedir al mercat laboral. L’increment gradual i contracultural de digitovirtual amb un infinit d’oportunitats.
Un altre exemple: el consum de l’entreteniment. Al món econòmic de “la tangibilitat” les persones consumeixen entreteniment “in person”, com la loteria tradicional, les apostes, els sortejos o el futbol. Al món digital l’entreteniment es basa a viure l’experiència del consum, l’activisme hiperconnectat i l’empoderament de l’èxit personal, el jo i la meva comunitat.
Aquesta vegada també fora de tota lògica en paràmetres generacionals. Quan tinc ocasió, visualitzo amb exemples la meva renúncia a digitalitzar l’economia, i tothom és capaç de veure les oportunitats del nou mercat econòmic que els països líders estan creant.
Així, en un mateix planeta hi conviuen avui dos mons econòmics, el de la tangibilitat (físic) i el digital (intangibilitat). El primer és transitiu cap al segon, que és l’inici de l’oportunitat. Deixem de prioritzar digitalitzar l’economia tradicional, perquè no ens en sortirem i haurem perdut milers de milions per intentar-ho. Fem servir-los per incidir en la formació no reglada, la tecnologia aplicada a la salut, la ciència, la recerca, l’economia verda, la ciberseguretat o creant un nou model universitari motivador. Si féssim una lectura de les oportunitats de la transformació digital, ens situaríem lluny de la desigualtat, del fracàs escolar, de la pobresa i de les hipoteques a futur com són les pensions, la vellesa i el sistema de benestar que coneixem. //