The Consortium

L’economia digital està canviant elements que fins fa poc semblaven difícils o impossibles. L’acceleració dels canvis, l’evolució de la tecnologia, la necessitat d’agents acompanyadors per assolir l’adaptació i la necessitat de lideratges per anticipar-nos als nous escenaris són algunes de les claus que el teixit empresarial i també els territoris estan obligats a tenir en compte. Parlar avui de competència és una curta mirada de protecció perimetral i de mort futura, ja que ara sabem que la suma d’actors i agents, directes o complementaris, és clau per ser competitius, eficaços i eficients.

La reducció de la fricció és un objectiu comú quan volem liderar. En plena transformació digital, és imprescindible assumir que avui l’economia és col·laborativa i de suma, de creació conjunta i d’inversions amb propòsits compartits. A Catalunya i a Espanya coneixem dues figures claus del nostre model econòmic i empresarial: el que obeeix a la defensa dels treballadors, com els sindicats, i la que defensa la part empresarial, com les patronals Foment o PIMEC.

Per una altra banda, coneixement també que molts agents d’un mateix sector decideixen crear elements de positivitat conjunta, en aquesta línia som sabedors de la figura dels clústers. Totes aquestes figures responen amb un model d’economia del segle XX, distant en objectius i exigència per a l’economia del segle XXI. A tall d’exemple, els dos primers agents, sindicats i patronals, resten configurats explícitament per la defensa, i no la suma, dels interessos dels seus associats.

Els clústers per la seva part reuneixen ítems d’interès compartit, aquests sí, de suma, que en alguns casos són exitosos en termes de despeses compartides i de suma intangible per als seus interessos, és a dir, propositiva. Però no creuen que sigui necessària una figura de composició mixta que lideri les necessitats troncals de sectors econòmics, que permetin l’anticipació com a element innovador i garanteixin l’adaptació com a garantia econòmica estructural? A la restauració de la democràcia aquest paper el va assumir el lideratge públic, creant les bases d’una economia oberta i de progrés. Aquest agent avui no existeix, no per voluntat, si no per impossibilitat i per incompareixença.

Hem de tenir clar que la col·laboració és troncal per sumar, no per reduir despeses múltiples, sinó per innovar, crear i comercialitzar en un món cada vegada més hiperconnectat i digital. Per contradictori que sembli, un món més tecnodependent. Als Estats Units fa temps que tenen assumit aquest canvi de paradigma i davant de tecnologies com la Blockchain, la intel·ligència artificial o l’Internet de les Coses han creat figures líders: The Consortium.

Si bé nosaltres els coneixem com a elements de suma, als Estats Units els creen amb elements d’anticipació i lideratge. Necessitem creure que podem liderar i ens hi hem d’adaptar, no amb programes com el Kit Digital, sinó amb programes que visualitzin a les pimes la tangibilitat dels canvis i de l’adaptació, i cal ser conscients que un país majoritàriament amb micro i petites empreses no podrà fer-ho sol, és obligada l’economia col·laborativa. Obrim les portes, obrim la ment i aixequem el vol cap a l’oportunitat oberta. //