A voltes amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Lleida

Recentment diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la futura implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Lleida. Aprofitant la disponibilitat de recursos provinents de l’impost al CO2 dels vehicles, els municipis que es veuen obligats per llei s’estan posant les piles. La llei de Canvi Climàtic exigeix que tots aquells municipis de més de 50.000 habitants, o més de 20.000 amb atmosfera contaminada, delimitin una ZBE. I això implica portar a terme decisions polítiques importants en base a criteris tècnics inapel·lables. És a dir, cal planificar com es portarà a terme i quina àrea es cobrirà. I aquí sorgeix el primer dilema. La mobilitat urbana no és una ciència exacta, i per tant les decisions sempre son qüestionables. Potser no es pot qüestionar la seva necessitat (o obligatorietat), però sens dubte es pot discrepar de les mesures, de les actuacions i dels procediments seguits per implantar-la.

Fins ara sabem que s’està treballant amb un àmbit geogràfic considerable de la trama urbana de Lleida. En concret es parla de tota la zona delimitada per la carretera L11, el passeig de Ronda i el carrer Princep de Viana. Cert és que dins d’aquest àmbit hi ha vàries àrees ja excloses parcialment de la circulació, com algunes zones del Centre Històric, el turó de la Seu Vella o el parc dels Camps Elisis, però no deixa de ser una aposta atrevida si ens fixem en la grandària de la ciutat. També sabem que el compliment de les restriccions es vigilarà mitjançant una vintena de càmeres capaces de captar les matrícules dels vehicles i de multar els conductors amb vehicles no autoritzats.

Val a dir que aquesta mesura ha donat bons resultats en altres ciutats europees. Un estudi publicat per Hendrik Wolff sobre l’impacte de les ZBE en 41 ciutats alemanyes, indica que la millora de la qualitat de l’aire pot arribar al 9% a l’interior de la zona delimitada, i al 3.6% a l’exterior de la mateixa. Però també és cert que el mateix estudi indica que a major ZBE millors son els resultats. I només per comparar, la ZBE de Lleida cobreix uns 3 km2, mentre que la de Barcelona en són 95. Per tant, sembla ser que la mesura tindrà poca incidència, excepte quan ens trobem sota episodis de boira continuada. En aquests casos sí que una reducció de les emissions vinculades a la mobilitat pot ser determinant.

En tot cas, i tornant a l’origen de la qüestió, penso que la pregunta que realment cal fer-nos és: és aquesta la mesura més eficaç per canviar el model de mobilitat de Lleida i en conseqüència les emissions? Al meu parer, i seguint el raonament del pal i la pastanaga, primer s’hauria d’haver treballat en la redefinició infraestructural. S’hauria de treballar en mesures com l’ampliació d’espai per als modes més sostenibles, la peatonalització dels carrers poc transitats, la definició d’una xarxa de carrils bici connexa i segura, la redefinició de línies de bus, l’habilitació d’estacionaments dissuasoris i, sobre tot, un sistema fiable i freqüent de rodalies, amb autobusos i trens treballant de forma integrada espacial i tarifàriament.

Aplicar una ZBE sense haver desenvolupat primer totes aquestes mesures pot ser contraproduent. No afectarà a aquells amb més poder adquisitiu i que poden renovar el seu vehicle periòdicament, però pot causar bosses de marginació espacial per impossibilitat de desplaçar-se o per resultar els desplaçaments massa farragosos. La meva recomanació doncs és preparar un esborrany de proposta quan abans, començar a debatre’l amb la ciutadania de Lleida i voltants, i aprofitar tots els fons nacionals i europeus disponibles per tirar endavant projectes que aportin millores substancials a la sostenibilitat de mobilitat a la ciutat.