El que sabem que no sabem, la ciència de la ignorància

A l’edició espanyola d’Agnotologia, l’obra clàssica en la matèria del que sabem que no sabem, s’adverteix que, depenent de com es manegin les llacunes del saber, es prendran o no mesures sobre les cigarretes, els organismes transgènics o les emissions contaminants i s’alimentaran o no els negacionismes. I és que la ignorància, a més de connotar un dèficit cognitiu, és un esperó de la investigació, un instrument per a l’acció o la passivitat, i un component fonamental de les relacions socials, entre altres dimensions que no ens podem donar el luxe d’ignorar. A partir dels anys 50, la indústria tabaquera nord-americana va lliurar una dura batalla per negar la responsabilitat del tabaquisme en l’origen del càncer.

Hi va desplegar tot tipus de recursos: des de negar l’associació entre tumors pulmonars i consum de cigarrets, fins a insistir que les proves sobre una relació causal eren insuficients i calia més investigació abans de restringir el qüestionat hàbit. Els seus estratagemes de mala fe –en els seus documents interns admetia el que negava en públic– van portar Robert N. Proctor, historiador de la ciència de la Universitat de Stanford, a interessar-se en la ignorància científica i en la seva producció i manipulació amb finalitats contràries a l’interès general.Proctor, el primer historiador a testificar contra la indústria del tabac, va recuperar el terme agnotologia encunyat per un lingüista el 1992 a partir del vocable grec agnosi (“no saber”), i va escriure una obra ja clàssica, Agnotología: la producción de la ignorancia, que aquest any s’ha traduït a l’espanyol.

L’autor detalla com s’indueixen la ignorància i les incerteses mitjançant la retenció d’informació o la publicació de dades enganyoses. El cas més flagrant el posava el cínic lema de la indústria del tabac: “El dubte és el nostre producte.” Proctor se centra en com els interessos corporatius utilitzen la inevitable ignorància en àrees específiques per bloquejar o endarrerir mesures preventives de possibles danys. El model dilatori de les tabaqueres va ser adoptat per la indústria alimentària i les empreses mineres i petrolieres amb finalitat similar.

Tot i que Sòcrates va establir les bases de l’agnotologia al dir “tan sols sé que no sé res”, només molt recentment hem pres nota de la magnitud còsmica del que ens falta saber. L’optimisme de la ciència moderna pressuposava que, a mesura que creixés el nostre bagatge de coneixements, la ignorància es reduiria fins a la seva eventual desaparició. Ara és clar que cada avenç planteja nous interrogants i ens ensenya el que queda per descobrir i comprendre.

Paradoxalment, l’horitzó del coneixement absolut s’allunya a mesura que més aprenem.Familiaritzar-nos amb l’agnotologia ens ajudaria a gestionar millor la nostra ignorància, i així encarar amb menys alarmisme fenòmens com les fake news i no deixar-nos seduir per les faltes certeses de les teories conspiratives, entre altres peculiaritats del segle XXI hiperinformat i tan ple d’incerteses.