Avanç en la pluralitat lingüística

El Congrés dels Diputats va estrenar ahir l’ús de les llengües cooficials durant els plens i per primera vegada es va poder escoltar amb traducció simultània les intervencions dels diputats en català, basc i gallec. Precisament el gallec va ser la primera llengua en la qual es va parlar al donar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, la paraula al diputat socialista José Ramón Besteiro, que, sent natural de Lugo, va començar amb la seua llengua materna el debat de reforma del Reglament del Congrés. “És un honor que se’m permeti estrenar la riquesa cultural del país”, va dir Besteiro, mentre la majoria dels diputats es col·locaven els auriculars. En aquell moment, la portaveu de Vox, Pepa Millán, va interrompre el discurs per protestar i els diputats de Santiago Abascal, amb ell al capdavant, van abandonar l’hemicicle.

Els diputats del Partit Popular, per la seua part, van decidir no utilitzar orelleres però van tenir una actitud més respectuosa i democràtica i Borja Sémper, que va fer de portaveu en aquest debat, va reivindicar el castellà com a “llengua comuna” en una intervenció en la qual va parlar en basc i en què va advocar per “una convivència de les llengües amb respecte i sense enfrontament”. Pel que fa als partits independentistes catalans, ERC i Junts, es van congratular d’aquesta normalitat plurilingüística de la Cambra, tants anys reivindicada i negada pels partits majoritaris i que finalment ahir es va convertir en realitat. La sacrosanta Constitució que invoca sempre el PP, del qual alguns membres que van formar part d’Aliança Popular van votar-hi en contra, avala aquesta cooficialitat del català, euskera i gallec i és un pas sens dubte important per al reconeixement d’un estat plurinacional. Pas imprescindible perquè els partits catalans nacionalistes s’avinguin a negociar una investidura d’un govern progressista que podria donar per tancada la primera transició espanyola després del franquisme i obrir un període d’estabilitat democràtica conforme amb els paràmetres de llibertat i pluralitat que va votar la ciutadania el juliol passat.El català espera a la UEEls països de la UE van decidir ahir ajornar la decisió sobre la proposta espanyola d’oficialitzar a nivell europeu el català, l’euskera i el gallec, que requereix la unanimitat dels Vint-i-set.

Per facilitar el sí dels països reticents, que no han vetat la iniciativa, Espanya va oferir una “gradualitat” de la proposta, prioritzant el català, ja que és l’idioma cooficial que més es parla amb deu milions de persones, més que l’anglès a la Unió Europea, per posar un exemple. A l’octubre es tornaran a reunir i la nostra llengua pot fer un altre pas en el seu reconeixement internacional