Sant Jordi en plena tardor

“Just do it.” Simplement fes-ho. El popular eslògan de la marca esportiva Nike resumeix l’èxit del Sant Miquel de les Lletres impulsat per l’activista cultural Antoni Gelonch des de la fundació privada Horitzons 2050. Ple absolut i gent dreta en totes les activitats programades. Un dels debats organitzats portava per títol Per què no ens interessa la cultura? Va quedar clar que era una pregunta trampa.

La cultura interessa. I molt. Ahir es va viure un Sant Jordi en plena tardor. A petita escala, cert.

Però molt animat. Editorials, llibreries i entitats culturals van muntar els seus estands a la plaça de la Catedral de Lleida en unes sòlides casetes de fusta que recordaven els mercats nadalencs centreeuropeus. Firmes de llibres, contacontes, vermuts literaris. Vendes animades i el consegüent contagi per simpatia als comerços i establiments d’hostaleria dels voltants.

Encara que sigui la ventafocs en tots els pressupostos, la cultura també funciona com a motor econòmic. És la millor aliada del turisme i contribueix a crear marca. El recent exemple de FiraTàrrega il·lustra a la perfecció aquesta simbiosi. Una bona programació cultural treu la gent al carrer.

Sant Miquel de les Lletres ha vingut per quedar-se, com un epíleg de la Setmana del Llibre en Català però amb personalitat pròpia. Faran bé les institucions de continuar donant suport a iniciatives que sorgeixen de la societat civil com aquesta, que ha reunit a Lleida pensadors, escriptors i periodistes de la talla de Sílvia Soler, Tatxo Benet, Toni Aira, Montse Sanjuan, Emili Bayo, Marta Alòs, Xavier Graset, Francesc Canosa, Magda Gregori o Ferran Sáez, per citar només alguns noms, i amb la necessària implicació de les llibreries i les editorials de les comarques lleidatanes. Si el 2020 ens van robar el mes d’abril, com a la cançó de Joaquín Sabina, i el que va fer més mal, el dia de Sant Jordi, el 2023 a falta d’un, dos. I que duri.

El balanç és més que positiu.Un canvi de model urgentDesprés del drama que va suposar la covid-19 en les residències geriàtriques, semblava que tots els sectors implicats s’havien conjurat per canviar el model. Lamentablement, no ha estat així. Un total de 660 lleidatans estan en llista d’espera per accedir a una residència i uns altres 510 opten a un trasllat a l’estar en un centre que no és el de la seua primera elecció. Residències i pensionistes demanen un canvi “radical” de model més personalitzat i cooperatiu i la “dignificació” del sector.

En una societat cada vegada més envellida i amb una esperança de vida que augmenta any rere any, és urgent un debat serè per afrontar els reptes d’un futur que ja és present.