La sequera d’avui, el progrés de demà

La Fira de Sant Miquel va obrir ahir les portes i posa de nou Lleida, capital agroalimentària de Catalunya, en el centre del debat del futur del sector primari, tant agrícola com ramader, així com les indústries transformadores o empreses comercialitzadores que en depenen. Ja incidíem ahir que, a mesura que el camp canvia, el certamen ha d’anar adaptant essència i finalitat, tant del recinte d’exposició com de les jornades paral·leles. És evident que, a dia d’avui, la sequera, els costos de producció, els temes sanitaris, des de malalties fins a plagues, i el mercat i les seues fluctuacions per la geopolítica mundial són prioritaris, però cal dirigir també la mirada a mitjà termini perquè els expositors, productors, comerciants i consumidors tinguin en la Sant Miquel la referència clara sobre cap a on s’adreça el sector. La robòtica, la digitalització i, per descomptat, la bioeconomia són temes clau que la fira ha de tenir en compte.

Precisament el congrés de bioeconomia que va arrancar ahir aborda aquest conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, transformació i utilització de recursos biològics, a fi de produir i transformar la biomassa per al subministrament de béns i serveis, com aliments, pinsos i energia, entre altres. Segons l’Organització per a la Cooperació del Desenvolupament Econòmic (OCDE), la bioeconomia és un model en el qual la biotecnologia contribueix significativament a la producció econòmica i, a partir d’això, es generen dinàmiques de gestió i innovació donant origen a noves activitats, empreses i territoris sostenibles, des de la producció d’aliments, el desenvolupament de bioenergies, la generació de bioproductes com insummes agrícoles, plàstics, fàrmacs i cosmètics, la generació de bioindústries, la construcció, etc. Un altre exemple seria la proteïna alternativa, o el que és el mateix, macroorganismes com insectes, algues i noves espècies vegetals, però també producció unicel·lular de proteïnes: microalgues, fongs (micoproteïna) i carn conreada, el que avui es denomina “agricultura cel·lular”. Són denominacions a què hem d’anar acostumant-nos perquè la proporció de menjars preparats amb aquestes proteïnes creix cada dia ja que poden ajudar a alimentar una població creixent utilitzant menys recursos.

Són només dos exemples d’un camp nou que sense relegar els cultius tradicionals obren múltiples possibilitats de progrés en el sector primari. Les comarques de Lleida ni poden ni han d’estancar la creació de riquesa que els ha proporcionat l’aigua amb les milers d’hectàrees conreades i que ens ha convertit en líders en fructicultura i farratges, ni els seus milers de caps de diferent bestiar, que ens situen des de fa temps en el podi del porcí, juntament amb Aragó. Sant Miquel ja no només ha d’exposar, ha de proposar i redissenyar el futur