L’hora de Sánchez

La investidura de Feijóo va finalitzar ahir amb la derrota que es coneixia des que fa un mes el rei el va proposar com a candidat sense tenir cap possibilitat, la qual cosa ha suposat una pèrdua de temps. Ara li tocarà a Pedro Sánchez intentar obtenir una majoria abans del 27 de novembre. No en tindrà prou amb el suport de Sumar. Ha d’aconseguir també el dels independentistes bascos i catalans i haurà de demostrar grans dots d’enginyeria negociadora després del pacte assolit precisament dijous per ERC i Junts en el debat de política general al Parlament. Les dos grans formacions de l’independentisme català han unit les seues estratègies per primera vegada des de les eleccions del 23 de juliol i han posat per escrit la condició que es preparin les bases d’un referèndum a Catalunya per facilitar la investidura de Sánchez. D’aquesta forma, l’independentisme català reapareix unit després que dispersés les seues estratègies a partir de l’octubre del 2017. És la primera vegada que s’exigeix la consideració d’un referèndum per facilitar una investidura d’un president espanyol. Fins ara es parlava d’una possible llei d’amnistia que gairebé es donava per feta malgrat que Sánchez ha eludit en tot moment qualsevol pronunciament sobre el tema. I de fet, tan sols dos mesos enrere una llei d’amnistia es considerava poc menys que impossible des del PSOE. Però la llei d’amnistia del 1977 va continuar vigent amb la Constitució del 1978 aprovada només uns mesos després, el 2012 es va aplicar una amnistia fiscal que va beneficiar 30.000 persones i països tan indiscutiblement democràtics com el Regne Unit, França i Portugal també han aprovat amnisties els últims anys. Per tot plegat, l’escull de l’amnistia sembla salvable i no dinamitaria una eventual investidura de Sánchez, però la introducció del referèndum en la negociació arran de l’acord d’ERC i Junts la complica de forma notable. El líder del PSC, Salvador Illa, va suggerir que no es descartés una repetició electoral després de conèixer l’inesperat acord independentista. Un escenari que no deixaria de ser un fracàs perquè abocarien l’Estat al dilema entre el bloqueig i la impossibilitat de donar un encaix a les legítimes aspiracions de les nacions que conformen el seu territori.De què fan olor les festes?Que parlin de nosaltres encara que sigui malament. L’actriu i presentadora de televisió Ares Teixidó va ser la pregonera de les Festes de la Tardor de Lleida, la ciutat que “fa olor de merda” segons una jove aspirant a concursar a Operación Triunfo. Teixidó li va donar la volta i va fer un al·legat a favor de la seua ciutat natal a través de l’aroma dels seus records. Sens dubte, una manera brillant d’obrir les festes