Creixent escassetat de fàrmacs

Els problemes de subministrament de medicaments van a l’alça des de fa uns anys i actualment ja afecten un total de 954 presentacions, segons el llistat del web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Això està provocant que els metges hagin de modificar cada vegada més tractaments als seus pacients. Així ho corroborava a SEGRE Maria Chiné, pediatra i vocal de la junta del Col·legi de Metges de Lleida, que afirma que “és un problema emergent” i que “cada vegada és més freqüent”. “Sempre hi ha hagut problemes de subministrament d’alguns fàrmacs, però en els dos o tres últims anys han augmentat moltíssim”, constata. 

Assenyala que “de vegades és fàcil substituir els utilitzats en un tractament, però de vegades no, perquè n’hi ha alguns amb indicacions específiques que no tenen gaires alternatives”. 

En aquest sentit, indica que en ocasions fins i tot és necessari recórrer a la importació d’un altre país per poder disposar-ne, i llavors no es faciliten a través de les farmàcies, sinó dels hospitals. I sobre les causes d’aquesta escassetat, apunta a un conjunt de factors, com poden ser la falta de determinades matèries primeres, el desproveïment de recipients o la ruptura d’estocs a les fàbriques. La presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Maria-Enrique Tarancón, coincideix amb aquesta anàlisi. “És un problema multifactorial. La covid ja ho va alterar tot, i després la guerra d’Ucraïna. 

El cost de producció cada vegada és més car, hi ha menys matèries primeres i de vegades falta vidre o cartró per a envasos, perquè es destinen a altres coses.” La medicina ja té bastants problemes de llistes d’espera, falta de facultatius i excessos de quotes de pacients, tecnologia, maquinàries i personal insuficients per prestar els serveis que es requereixen o s’anuncien, estrès postcovid dels professionals sanitaris per la càrrega de treball, entre moltes altres carències que han de solucionar-se perquè el subministrament de medicaments escassegi o canviï de format, marca o contingut cada dos per tres.

Rodríguez Ibarra

L’expresident de la Junta d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra, del PSOE, va comparar ahir una possible amnistia als líders independentistes catalans amb la mesura de gràcia a un violador. “A ningú se li ocorreria amnistiar un violador d’un home o una dona que està ficat a la presó.” “Com es pot suportar que algú violi 40 milions d’espanyols?” 

Equiparar el procés i el referèndum de l’1-O amb una violació és d’una gravetat tan evident que només cabria la immediata expulsió del partit d’aquest exdirigent que confon Espanya amb la seua rància mirada sobre ella i els resultats del 23 de juliol van en una altra direcció