Energies renovables

Un total de 61 municipis de les comarques de Lleida acullen projectes per construir centrals solars i eòliques destinades a la venda d’electricitat. Són un de cada quatre dels 231 que conformen la província. Entre tots sumen 106 expedients en tramitació davant de la Generalitat i l’Estat, amb prop de 2.500 hectàrees de plaques fotovoltaiques i gairebé un centenar de molins de vent. Tanmateix, pocs han completat fins ara la tramitació i alguns estan abocats a desaparèixer. En els últims quatre anys, només dos petites centrals solars s’han posat en marxa a Lleida, segons dades de la Generalitat. Una a Talarn, amb una superfície de 5,5 hectàrees, i la que la comunitat de regants del Garrigues Sud va inaugurar el mes d’agost a Bovera, amb 1,7 hectàrees. Se n’hi hauran de sumar en els propers mesos altres pràcticament finalitzades, com la central solar cooperativa de Som Energia a Anglesola i la que la firma Eviroca ultima a prop de Castissent (Tremp). D’altres estan en construcció a les comarques del Pla d’Urgell i les Garrigues. 

Les plantes solars en servei i en obres suposen només una petita fracció de les 2.458 hectàrees de plaques fotovoltaiques en tramitació a Lleida, mentre que cap nou parc eòlic ha completat la seua. El de Solans, entre Llardecans i la Granadella, l’últim construït fins al moment, es va estrenar l’any 2022, però ja havia obtingut el vistiplau del Govern una dècada abans. 

L’administració catalana ha atorgat aquest mes autorització als parcs eòlics Conca de Barberà I, II i III, a la Segarra. Tanmateix, aquest permís de construcció està condicionat a l’aprovació de la comissió d’Urbanisme, que encara no s’ha pronunciat en aquest sentit. 

Aquests permisos condicionats pretenen evitar que els projectes més antics decaiguin per perdre el seu punt de connexió a la xarxa elèctrica, a l’expirar el termini de quatre anys per obtenir autorització ambiental sense haver-la aconseguit. Malgrat tot, això és el que ha passat ja almenys en cinc projectes que sumaven 21 molins de vent i 354 hectàrees de panells solars a les comarques lleidatanes. 

Alguns dels ajuntaments afectats han mostrat el seu rebuig de la MAT de Forestalia al pla de Lleida i el Pallars i la mateixa Generalitat veu deslleialtat en l’aprovació d’aquests projectes sense el seu consentiment ambiental. D’altra banda, tots aquests plans avancen a pas molt lent i els objectius d’energia verda per substituir la fòssil segueixen lluny de les directrius marcades per Brussel·les. Ningú va dir que fos fàcil substituir la dependència energètica actual per les renovables, però l’administració ha de dissenyar uns plans territorials concrets que ni llastin el futur verd ni perjudiquin el món rural, ja bastant castigat per la despoblació, deficiències de comunicacions i tota mena de serveis. El reequilibri territorial hauria de ser alguna cosa més que una frase feta.