Vint anys d’AVE amb reptes pendents

Dimecres que ve, dia 11, es compliran 20 anys des que es va estrenar la línia ferroviària d’alta velocitat entre Madrid i Lleida, que el febrer del 2008 es va prolongar fins a Barcelona. Durant aquestes dos dècades, els trens AVE de Renfe han transportat un total de 16 milions de viatgers que tenien com a origen o destinació l’estació de Lleida. És un número certament espectacular, amb una mitjana de 800.000 a l’any, que ara amb tota seguretat és bastant més alta perquè en els primers quatre anys i mig no estava disponible la connexió amb Barcelona, i durant bona part del 2020 i el 2021 l’ús del transport públic va caure en picat per culpa de les restriccions a la mobilitat imposades a causa de la pandèmia de la covid. L’AVE i, sobretot, els Avant, han permès que desenes de persones resideixin a Lleida i treballin a Barcelona, i també a la inversa, encara que en un volum menor, la qual cosa anteriorment era molt més difícil. També ha facilitat que la ciutat hagi acollit grans congressos professionals i que hagin augmentat les oportunitats de negoci, entre altres aspectes positius. Ara bé, no tot són llums, també hi ha ombres. La primera, que és general a tot Espanya, és que la xarxa d’alta velocitat ha monopolitzat la inversió pública en detriment de les de regionals i rodalies, una cosa que els lleidatans pateixen en les línies de Manresa i de la costa. I per si fos poc, els horaris d’aquests trens no s’han adaptat als de l’AVE, cosa que dificulta que persones de fora de Lleida puguin utilitzar l’alta velocitat o els obliga a fer part del trajecte en vehicle privat. Una altra ombra és la de les tarifes. Fa anys que els usuaris habituals dels Avant demanen millores en els abonaments. Actualment, tenen un descompte del 50% a l’estar inclosos en la subvenció al transport públic urbà i interurbà que aplica el Govern central, però es tracta d’una mesura temporal que no té garantida la continuïtat. I el fet que Lleida s’hagi quedat al marge de la competència ferroviària, perquè els trens de les dos companyies privades que operen en aquest corredor –Ouigo i Iryo– no paren a la ciutat, provoca que hi hagi moltes menys oportunitats de viatjar a menor cost. Renfe només ofereix un servei low-cost, el de l’Avlo, i limitat a dos trens al dia, un al matí cap a Madrid i un altre a la nit cap a Lleida. Això genera la paradoxa que pugui sortir molt més car un bitllet d’alta velocitat entre Lleida i Madrid que entre Barcelona i la capital espanyola, o que anar entre aquestes dos ciutats sigui més barat que de Lleida a Barcelona. També hi ha queixes per retards freqüents, principalment en els Avant, per falta de places en els horaris amb més demanda i perquè els trens AVE que Renfe ha estrenat cap a França no parin a la ciutat. Totes són qüestions que és necessari resoldre com més aviat millor.