EDITORIAL
El valor de la Fira del Torró i d’altres certàmens
La Fira del Torró i la Xolocata a la Pedra d’Agramunt ha servit una vegada més per confirmar que aquest municipi és un referent quant a producció d’aquests dolços a Catalunya i també a Espanya. Les xifres de vendes i de visitants han millorat fins i tot les de les últimes edicions, i la calor inusual per a aquesta època de l’any ha permès comprovar que molts consumidors han deixat d’associar el torró exclusivament amb el Nadal i el període més fred de l’hivern. De segur, en això té molt a veure el bon treball dels empresaris d’aquest àmbit a Agramunt, tant a nivell de qualitat com d’innovació. Precisament, combinar tradició, qualitat i innovació i treballar també la millora de la comercialització és una de les fórmules més recomanables per garantir la continuïtat i l’obertura de nous mercats per a productes alimentaris elaborats a Lleida, per la qual cosa el torró d’Agramunt és un bon exemple per al sector agroalimentari. D’altra banda, la Fira del Torró ha estat sens dubte la més important del cap de setmana passat a Ponent i el Pirineu, però se n’han celebrat unes quantes més: la del Préssec d’Alfarràs, la de cervesa a les Borges, la de Muntanya i del Rovelló a Coll de Nargó, la Festa de la Poma a Corbins i les ramaderes de la Pobleta de Bellveí, Salardú i Vielha, a part de l’aeronàutica a l’aeroport d’Alguaire, que té unes característiques molt diferents de les anteriors.Aquests certàmens fan bona l’expressió catalana de “fer poble”, ja que, especialment als municipis més petits, un bon nombre de veïns participen activament en l’organització, la qual cosa ajuda a enfortir la comunitat local. Però els seus efectes positius són més, ja que contribueixen a donar a conèixer productes i tradicions que constitueixen el leitmotiv de les fires. Alhora, com que atreuen centenars de visitants, serveixen com a aparador de localitats en les quals solen abundar els llocs i edificis d’interès turístic.
Guerra al Pròxim Orient
El vesper del Pròxim Orient s’ha esvalotat encara més amb la guerra entre Israel i el territori palestí de Gaza, controlat pel grup islamista Hamas, que la va iniciar al llançar centenars de coets contra ciutats i enclavaments israelians. Els morts ja superaven ahir el miler, als quals cal sumar milers de ferits. La incapacitat històrica dels actors implicats i de les potències i organitzacions mundials per solucionar el conflicte entre israelians i palestins ha avivat els extremismes en els dos bàndols. Això i els interessos de països com l’Iran amenacen de crear un altre escenari de desestabilització mundial després de la guerra a Ucraïna