Preus pels núvols, salaris estancats

La cistella de la compra de les famílies lleidatanes s’ha encarit un 14,1% en un any, les hipoteques variables han pujat una mitjana de 167 euros al mes al doblar-se l’euríbor fins al 4,150% i la inflació subjacent, la que no mesura productes petrolífers, energètics ni aliments sense processar, voreja el 6% en dotze mesos. I tot apunta que aquestes dades empitjoraran d’acord amb la tensió al Pròxim Orient i la guerra enquistada a Ucraïna, que s’ha traduït en una crisi econòmica de proveïment mundial. Per contra, els salaris dels lleidatans amb prou feines s’han revaloritzat un 3,05% al setembre, un increment del tot insuficient que no evita la pèrdua de poder adquisitiu. I és que els treballadors lleidatans continuen sent els que cobren els sous més baixos de Catalunya i fa tres anys que perden poder adquisitiu. A això se suma la crisi laboral al camp que ha ocasionat, en part, la sequera en aquesta campanya de la fruita a punt de concloure. Els salaris a Lleida, ja el 2021, amb prou feines van millorar un 2,16%, mentre que el cost de vida pujava un 7,3% a les comarques lleidatanes. I poc o gens han millorat les coses des d’aleshores. Amb les últimes dades disponibles, corresponents al mes de setembre, la pujada és d’un 3,05%. La líder de Comissions Obreres a Lleida, Cristina Rodríguez, considera que sindicats i empreses han de posar-se d’acord per complir el compromís d’apujar un 10,5% els sous perquè “no pot ser que els treballadors estiguin cada vegada més empobrits”. L’habitatge continua sent un llast. L’euríbor està ja al 4,150%, el doble que fa un any, la qual cosa implica que una persona que tingui contractada una hipoteca variable de 150.000 euros a 30 anys i hagi d’actualitzar-la al setembre tindrà un augment de quota de 167 euros al mes. Els lloguers també han marcat un nou rècord, amb 475 € al mes de mitjana a la província. Cap d’aquestes xifres convida a l’optimisme per a la classe mitjana, cada dia menys mitjana. Els milers de persones de les comarques de Lleida que cobren el salari mínim interprofessional estan a tocar dels indicadors de la pobresa. Per tant, és moment de replantejar inversions, prioritats i pressupostos per no posar en risc l’estat del benestar que tants anys ha costat aconseguir.El català necessita millorarEl que és una obvietat a peu de carrer es confirma ara amb dades oficials: els alumnes de sisè de primària i quart de l’ESO parlen millor en castellà que en català. Així ho reflecteixen les proves de competències bàsiques que, per primera vegada, han tingut en compte l’oralitat. El català, de fet, ha experimentat el pitjor resultat en deu anys. Uns resultats que conviden a la reflexió