EDITORIAL
Torni vostè demà
Les administracions han de justificar cada cèntim que gasten. Res a objectar: cal ser extremament escrupolosos quan es gestionen diners de l’erari públic. Ara bé, els imprescindibles sistemes de control que s’estableixin no han de perjudicar la ciutadania. Mariano José de Larra va publicar a la primera meitat del segle XIX el seu cèlebre Torni vostè demà, una crítica mordaç a la burocràcia. I aquí seguim 190 anys després. La famosa finestreta única no s’ha obert mai i els tràmits oficials continuen sent un suplici. Recentment l’escriptora i periodista Llucia Ramis denunciava la cursa d’obstacles que suposa per a una autònoma com ella acceptar un encàrrec de qualsevol administració, per petit que sigui. I explicava que encara que es facturin només 150 euros per moderar una taula redona, rep un tutorial sobre els tràmits a seguir, perquè ni tan sols estan unificats els criteris i les plataformes amb què treballen ajuntaments, diputacions o el Govern de la Generalitat. De fet, les mateixes institucions estan atrapades en aquest embolic de paperassa. Ahir explicàvem que cinc pobles de menys de 2.000 habitants de les comarques de Lleida s’han quedat sense ajuts per pagar als seus alcaldes. El departament de Presidència ha rebutjat les sol·licituds de Canejan i Cava per no presentar documents a temps, i les d’Abella de la Conca i Bovera, per no atendre requeriments per corregir-les. A més, s’ha desestimat la petició de Granyanella perquè supera el límit d’ingressos, cosa que el consistori atribueix a un error comptable. Han recorregut i no perilla l’abonament de salaris, ja que es poden pagar amb les arques locals, però aquesta pintoresca situació posa de manifest que els petits ajuntaments estan sotmesos a una pressió burocràtica que no té en compte la seua realitat, ni per descomptat, el personal especialitzat disponible per fer aquest tipus de tràmits. Aquesta mateixa administració que exigeix tant als seus ciutadans dona un exemple pèssim. Per a mostra, el botó d’Educació. Una de les novetats d’aquest curs és que tots els centres havien de designar una persona coordinadora de coeducació, convivència i benestar emocional, segons marca una normativa estatal. Aquests càrrecs comporten un complement de 60 € bruts mensuals per aquest treball. Tots els centres els van designar i en ple procés de formació d’aquests docents el departament d’Educació ha informat per telèfon les direccions que no hi ha dotació pressupostària per abonar aquest suplement, per la qual cosa es recomana nomenar coordinador un professor que ja ocupi algun càrrec al centre, com a tutor o cap de departament, tasques per les quals ja es percep un complement. Sens dubte, poc rigorós.