Dia Internacional de la Dona Rural

Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar les dones rurals és un ingredient fonamental en la lluita contra la pobresa extrema, la fam i la desnutrició. Les dones rurals són una quarta part de la població mundial i treballen com a agricultores, assalariades i empresàries. Tanmateix, com assenyala l’ONU Dones, les camperoles pateixen de manera desproporcionada els múltiples aspectes de la pobresa i malgrat ser tan productives i bones gestores com els seus homòlegs masculins no disposen del mateix accés a la terra, crèdits, materials agrícoles, mercats o cadenes de productes conreats d’alt valor. Tampoc gaudeixen d’un accés equitatiu a serveis públics, com l’educació i l’assistència sanitària, ni a infraestructures, com l’aigua i sanejament. Les barreres estructurals i les normes socials discriminatòries continuen limitant el poder d’aquestes dones en la participació política dins de les seues comunitats i llars. Mundialment, amb poques excepcions, tots els indicadors de gènere i desenvolupament mostren que les pageses es troben en pitjors condicions que els homes del camp. A Lleida, rural per excel·lència ja que només la capital té més dels 30.000 habitants que marca la llei de Desenvolupament Sostenible del Medi Rural com a llindar d’aquesta definició, la desigualtat entre homes i dones s’accentua. Això s’aprecia en l’àmbit laboral, on les taxes d’atur femení són fins a un 14% més altes que el masculí, un percentatge que s’eleva al 18,4% a la franja d’edat entre els 25 i els 44 anys. El greuge comparatiu augmenta si es té en compte que hi ha menys dones que homes en el conjunt dels municipis. Suposen el 48% de la seua població i el seu pes demogràfic sol estar per sota d’aquesta xifra a les localitats amb menys habitants. Aquesta tendència és comuna al conjunt de la Catalunya rural. En canvi, a les ciutats succeeix just el contrari: en el cas de la ciutat de Lleida, les dones són el 50,4% del padró. Quant als llocs de treball, dades de la Federació d’Associacions de Dones Rurals apunten a nivell estatal que la majoria de les treballadores es concentren en el sector de serveis i estan sobrerepresentades en llocs apartats de la presa de decisions, amb una mitjana salarial més baixa, més temporalitat i jornades parcials. També són minoria en la titularitat de les explotacions agràries lleidatanes, encara que han retallat la distància respecte als homes, i la seua presència és encara molt escassa, però en augment, en la presidència de cooperatives i càrrecs directius de grans empreses d’aquest sector. Tanmateix, també hi ha avenços. Les dones són ja majoria a l’administració a Lleida i en sectors com la sanitat o l’educació. Els sostres de vidre encara existeixen però a poc a poc es van obrint a la igualtat i cap a aquesta meta cal continuar caminant.