El sector turístic es consolida

Els diferents sectors del turisme de Lleida porten molts anys picant pedra per donar visibilitat a uns paratges naturals de primer ordre, uns esports d’aventura capdavanters i innovadors, unes pistes d’esquí que van des del complex més important de Catalunya i al podi espanyol, fins a petites i mitjanes estacions familiars amb gran projecció; patrimoni natural incomparable amb les esglésies de la vall de Boí i el seu Patrimoni de la Humanitat com a guinda d’un pastís cultural innombrable, des d’Aran a la Ribagorça, els dos Pallars, el Solsonès i rius avall, la Noguera i el seu cel estrellat, que igual llueixen de nit que amb els vols sense o amb motor de la vall d’Àger; el Montsec i la seua versatilitat, tant per a senderisme i excursionisme com per la seua fauna i flora, el parc de l’Alt Pirineu, les valls d’Àneu.. i així podríem seguir amb quaranta enclavaments del Pirineu, el Prepirineu o les rutes del vi i de l’oli del pla, els castells de la Segarra, l’estany d’Ivars i Vila-sana, les banquetes del canal d’Urgell o els colorits primaverals del Segrià i els seus florits camps. Ara sembla fàcil, però a Ponent i a les comarques de muntanya res els ha vingut donat. La competència de les platges de Girona o Tarragona, el poder d’atracció de Barcelona i la proximitat d’altres destinacions turístiques més conegudes han estat hàndicaps que Lleida ha anat vencent a poc a poc. Les millores de les infraestructures i els serveis han estat vitals i és evident que la pandèmia i el turisme de proximitat obligat han ajudat, però el mèrit del sector per modernitzar-se, oferir una hostaleria i una gastronomia de qualitat complementària és un mèrit que els correspon sols a ells i a totes les administracions, des dels ajuntaments fins a Diputació, Generalitat i Estat, que els han ajudat. En el que portem d’aquesta temporada ens aproximem ja als 1,5 milions de pernoctacions i gairebé 600.000 visitants, i només el ràfting del Sobirà, que va tancar ahir, ha ofert 325.000 serveis. Xifres molt importants que lluny de la complaença han de ser un estímul per continuar creixent en un context de qualitat i respecte a l’entorn.L’horror que viu GazaUn milió de desplaçats a Gaza en una setmana, més de 2.000 morts i 9.000 ferits són xifres esgarrifoses que han de comportar que les autoritats mundials asseguin àrabs i israelians en una taula per parar aquest horror. Ningú amb dos dits de front o humanitat resta motius a Israel per defensar-se del terrorisme de Hamas, però aquesta salvatjada de l’extremisme mai pot ser excusa per matar indiscriminadament la població civil, mai