Ser pare (o mare) encara penalitza

El jutjat Social número 2 de Lleida ha condemnat una empresa del Segrià a readmetre un treballador que va acomiadar dies després que anunciés que seria pare. El jutge considera que hi ha indicis acreditats que el motiu real pel qual aquesta firma va decidir posar fi a la relació contractual amb el demandant va tenir caràcter discriminatori per haver anunciat la futura paternitat. L’empresa va al·legar inicialment que l’acomiadament va ser per causes disciplinàries i, posteriorment, que va ser un acomiadament improcedent, per la qual cosa li va abonar la indemnització corresponent. Tanmateix, el jutge dona la raó a l’empleat. Els fets van tenir lloc el març passat quan l’operari, que portava a la firma des del juliol de l’any anterior, va comunicar a l’empresa que anava a ser pare i va sol·licitar informació sobre com gestionar en un futur la baixa per paternitat. La resposta, tanmateix, va ser una carta d’acomiadament que ara invalida el jutge via sentència. És molt important que el poder judicial es mostri sensible amb la conciliació familiar, perquè és la pedra angular per aconseguir que la nostra societat s’espolsi els tics masclistes que encara la llasten i sigui més justa i igualitària. No es pot acomiadar ningú per haver anunciat que serà pare o mare.Bitllets online, rutines del XIXUn reporter de Televisió Espanyola va gravar ahir dilluns les imatges d’un cos atrapat entre els vagons d’un tren en moviment a l’estació de Sevilla-Santa Justa. Pel que va poder apreciar-se en la seqüència, el cos portava uns pantalons beix i camisa verda, les mateixes peces que vestia el juvenil del Còrdova FC Álvaro Prieto el dia de la seua desaparició. Segons va confirmar la Policia poc després, es tracta del cadàver del jove cordovès de 18 anys a qui es va perdre la pista el passat 12 d’octubre a l’estació de tren sevillana. Pel que sembla, se li va acabar la bateria del mòbil i no va poder ensenyar el bitllet que havia adquirit online, per la qual cosa no el van deixar pujar. Les preguntes després d’aquesta desgràcia són moltes: la Unitat Militar d’Emergències (UME), amb gossos especialitzats, què van rastrejar exactament els dies posteriors a la desaparició? Com permet Renfe posar en circulació uns combois sense revisar-los? Tan difícil és comprovar online bitllets comprats a través d’internet? Qui va autoritzar les morboses imatges difoses per TVE? L’UME havia col·laborat amb la Policia Nacional la nit d’aquest diumenge en la recerca del jove, però el rastreig va finalitzar sense èxit després de dos hores. Van ser els reporters de la cadena pública qui, cobrint el cas des d’una andana, van localitzar per casualitat el cadàver del jove Álvaro Prieto en un tren en moviment